Indologia

La indologia és l'estudi de la història, la cultura, les llengües i la literatura del subcontinent indi. Com a disciplina acadèmica, la indologia forma part dels Estudis Orientals.^[1]

El terme indologia (en alemany, Indologie) s'utilitza més freqüentment a les universitats alemanyes i europees continentals que als països anglòfons, on és més habitual el terme Estudis Sud-asiàtics (South Asian studies). Als Països Baixos, el terme Indologie es referia a l'estudi de la cultura índia dirigit al servei colonial a les Índies Orientals Holandeses.

La indologia clàssica inclou els estudis sobre la literatura sànscrita, la literatura pali i tàmil, així com l'estudi de les religions dharmiques, com ara l'hinduisme, el budisme o el sikhisme. Altrament, la indologia inclou àmbits d'estudi relacionats amb particularitats regionals de l'Àsia del Sud, entre els quals hi destaquen:

• L'estudi de la cultura i les llengües de Bengala
• L'estudi de les llengües dravídiques del sud de l'Índia, incloent-hi el estudis tàmils.
• Estudis sobre el Pakistan.
• Estudis sobre la regió històrica de Sindh.

Alguns acadèmics distingeixen la indologia clàssica de la indologia moderna. La primera està centrada en l'estudi del sànscrit, el tàmil i altres llengües antigues; i la segona, en la política i la sociologia de l'Índia contemporània.