![]() ![]() | |
Tipus | soca ![]() |
---|---|
Patogènesi | |
Causa de | Transmission and infection of H5N1 (en) ![]() ![]() |
Classificació | |
CIM-11 | XN4TT ![]() |
Recursos externs | |
MeSH | D053124 ![]() |
UMLS CUI | C1613950 ![]() |
Influenza A virus subtipus H5N1 (A/H5N1) és una soca altament patògena de virus de la grip aviària que pot causar malalties en humans i altres espècies animals.[1]
Una soca adaptada a les aus de H5N1 anomenada HPAI A(H5N1) (per les seves sigles en anglès highly pathogenic avian influenza virus of type A of subtype H5N1) és l'agent causant i altament patogènic de la grip H5N1, coneguda com a grip aviària.
Es tracta d’un virus enzoòtic (mantingut en la població) en moltes poblacions d'aus, especialment al sud-est asiàtic. Cap al 2004, una soca d'HPAI A(H5N1) es va estendre a nivell mundial després d'aparèixer per primera vegada a Àsia. Era epizoòtica (una epidèmia en els no humans) i panzoòtica (que afecta animals de moltes espècies, especialment en una àmplia àrea), i va matar desenes de milions d'aus. Moltes referències de la soca H5N1 en els mitjans de comunicació com a «grip aviària» han popularitzat aquest nom per a aquesta soca concreta.[2]
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), la patogenicitat H5N1 continua augmentant gradualment en àrees endèmiques, però la situació de malaltia de la grip aviària en les aus agrícoles està sent controlada per la vacunació, i no hi ha evidència de transmissió sostinguda d'humà a humà del virus.[3]
Onze brots d'H5N1 es van registrar a tot el món al juny de 2008, en cinc països (Xina, Egipte, Indonèsia, Pakistan i Vietnam) en comparació amb 65 brots al juny de 2006 i 55 al juny de 2007. La situació global de l'HPAI va millorar significativament en el primer semestre del 2008, però la FAO informa que els sistemes de vigilància de malalties infeccioses fan que l’aparició de nous brots del virus es mantinguin subestimats i infranotificats.[4] El maig de 2020, l'OMS va informar d'un total de 861 casos humans confirmats que van provocar la mort de 455 persones des del 2003.[5]
Diverses vacunes H5N1 han estat desenvolupades, aprovades per les diferents entitats reguladores (FDA, EMA, etc.), i acumulades per diversos països entre els quals els Estats Units (en el seu Strategic National Stockpile),[6][7] Gran Bretanya, França, Canadà o Austràlia, per al seu ús en cas d'emergència.[8]
Les investigacions han demostrat que una soca altament contagiosa d'H5N1, que podria permetre la transmissió en l'aire entre mamífers, es pot aconseguir en poques mutacions, la qual cosa suscita preocupació per una pandèmia o un atac de bioterrorisme.[9]