Interlingua

Interlingua

Interlingua  (/inteɾˈliŋɡwa/)
Altres noms	Interlingua de IALA.
Creador	International Auxiliary Language Association i Alexander Gode
Data	1951
Tipus	llengua construïda i llengua auxiliar
Ús
Parlants nadius	1.500  (2000 )
Estat	Països i regions dels cinc continents, la major part a Europa.
Classificació lingüística
Llengua planificada
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet interlingua i alfabet llatí
Institució de normalització	International Auxiliary Language Association
Codis
ISO 639-1	ia
ISO 639-2	ina
ISO 639-3	ina
Glottolog	inte1239
IETF	ia

Interlingua és una llengua auxiliar internacional planificada, publicada inicialment el 1951 per la International Auxiliary Language Association (IALA) com a resultat de 15 anys de treball. És la llengua auxiliar planificada més parlada del món després de l'esperanto.

Té un aspecte particularment naturalístic enfront d'altres llengües construïdes, ja que està estructurada sobre una gramàtica anglo-romànica simple i un lèxic internacional que s'obté per la comparació dels vocabularis de cinc de les llengües europees més difoses: les quatre llengües romàniques principals (castellà, francès, italià i portuguès) i l'anglès. A aquestes s'afegeixen les aportacions de l'alemany i del rus, el vocabulari de les quals es té en compte en els casos en què els lèxics de les cinc llengües principals de control estan en conflicte entre si.

Es considera un dels exemples més reeixits de llengua planificada. La seva particularitat més notable és que resulta comprensible, sense estudi previ, per a la majoria de parlants de llengües romàniques i, en menor grau, de l'anglès.