International Ultraviolet Explorer

International Ultraviolet Explorer

Informació general
Tipus	observatori espacial, artificial satellite of the Earth (en) i derelict satellite (en)
Operador    NASA    Agència Espacial Europea
Noms	Explorer 57 SMEX/IUE IUE
NSSDC ID	1978-012A
Núm. SATCAT	10637
Llançament
Data	26 gener 1978
Vehicle de llançament	Delta 2000
Durada de la missió	30 de setembre de 1996 (apagat deliberadament, roman en òrbita)
Punt de sortida	Cape Canaveral Space Launch Complex 17A (en)
Especificacions
Massa	671 kg
Paràmetres orbitals
Tipus d'òrbita	Òrbita geosíncrona
Alçada orbital	42.000 km apogeu, 26.000 km perigeu
Període	24 hores
Estil de telescopi	Reflector Cassegrain Ritchey-Chretien
Distància focal	f/15
Instruments
Dos espectrògrafs Echelle	115 nm a 198 nm i 180 nm a 320 nm de rang espectral

El International Ultraviolet Explorer (IUE) va ser un satèl·lit observatori astronòmic principal dissenyat per detectar l'espectre ultraviolat. El satèl·lit va ser un projecte col·laboratiu entre la NASA, el Science Research Council anglès i l'Agència Espacial Europea (ESA). La missió va ser proposada per primer cop a principis de 1964, per un grup de científics al Regne Unit, i va ser llançat el 26 de gener de 1978 a bord d'un coet Delta de la NASA. La vida útil de la missió va ser inicialment de 3 anys, però al final es va ampliar a més de 18 anys, amb l'apagada del satèl·lit en el 1996. L'apagada va ocórrer per raons financeres, mentre que el telescopi va romandre funcionant prop de l'eficiència original.

Va ser el primer observatori espacial en operar en temps real per astrònoms que van visitar les estacions terrestres dels Estats Units i Europa. Els astrònoms van realitzar 104.000 observacions utilitzant el IUE, d'objectes que van des de cossos del sistema solar a quàsars distant. Entre els resultats científics significatius de les dades del IUE van ser els primers estudis a gran escala de vent estel·lar, mesures precises de llum absorbida per la pols còsmica, i mesures de la supernova SN1987A que indicaven que va desafiar les teories de l'evolució estel·lar, ja que es va posar dreta. quan va finalitzar la missió, va ser considerat el millor satèl·lit astronòmic mai construït.