Les inundacions Missoula (també conegudes com inundacions Spokane o inundacions Bretz o inundacions de Bretz) van ser inundacions cataclísmiques del llac glacial que van escombrar periòdicament l'est de Washington i el congost del riu Columbia al final de la darrera glaciació. Aquestes inundacions foren el resultat de col·lapses sobtats periòdics de la presa de gel del riu Clark Fork que van crear el llac glacial Missoula. Després de cada ruptura de la presa de gel, les aigües del llac es precipitaren per la conca del Clark Fork i el riu Columbia, inundant gran part de l'est de Washington i la vall Willamette a l'oest d'Oregon. Després del drenatge del llac, el front de la glacera tornaria a avançar formant una nova presa de glaç, i creant de nou el llac Missoula.
Aquestes inundacions han estat investigades des dels anys vint del segle passat. Durant l'última desglaciació que s'inicià amb l'últim màxim glacial, els geòlegs estimen que el cicle d'inundacions i reomplit del llac durava de mitjana uns 55 anys i que les inundacions es repetiren diversos cops durant un període de 2.000 anys entre 15.000 i 13.000 anys BP. fa. La hidròloga de l'US Geological Survey, Jim O'Connor, i el científic del Museu Nacional de Ciències Naturals, Gerardo Benito, han trobat proves d'almenys vint-i-cinc inundacions massives, la més gran amb una descàrrega d'uns 10 quilòmetres cúbics per hora (2,7 milions de m³/s, 13 vegades la del riu Amazones a la seva desembocadura).[1] Les estimacions alternatives del cabal màxim de la màxima riuada van des dels 17 quilòmetres cúbics per hora[2] La velocitat màxima del flux es va acostar als 36 metres/segon (130 km/h o 80 mph).r[3] and range up to 60 cubic kilometers per hour.[2]
Dins de la conca hidrogràfica del riu Columbia, la investigació en detall dels dipòsits glaciofluvials de les inundacions Missoula, coneguts informalment com la formació Hanford, ha permès documentar la presència de dipòsits d'inundació Missoula del Pleistocè mitjà i primerenc als Othello Channels, Columbia River Gorge, Scabland i conca Quincy, la conca Pasco i la vall Walla Walla. Basant-se en la presència de múltiples calitxos interglacials intercalats amb dipòsits d'inundació, magnetoestratigrafia, datació per luminescència estimulada òpticament i dics clàstics truncats per disconformitats, s'ha estimat que la més antiga de les inundacions de Missoula del Plistocè va passar fa 1,5 milions d'anys. A causa de la naturalesa fragmentària dels dipòsits glaciofluvials més antics, que s'han eliminat en gran part per les inundacions posteriors de Missoula, dins de la formació Hanford, no es pot estimar amb confiança la quantitat exacta d'inundacions Missoula més antigues, que es coneixen com a antigues inundacions cataclísmiques, que es van produir durant el Plistocè.[4][5]