Ion Antonescu

Ion Antonescu

Biografia
Naixement	2 juny 1882 Pitești (Romania)
Mort	1r juny 1946 (63 anys) Jilava (Romania)
Causa de mort	pena de mort, ferida per arma de foc
43è Primer ministre de Romania
5 setembre 1940 – 23 agost 1944 (King Michael's Coup (en) ) ← Ion Gigurtu – Constantin Sănătescu →
Cap d'Estat Major de l'Armada Romanesa
1r desembre 1933 – 11 desembre 1934 ← Constantin Lăzărescu – Nicolae Samsonovici →
Ministre d'Afers Exteriors de Romania
Dades personals
Ideologia	Anticomunisme, nacionalisme ètnic, nacionalisme cristià, feixisme, Jewish Bolshevism (en) , nacionalisme romanès i conservadorisme nacionalista
Formació	École Spéciale Militaire de Saint-Cyr
Activitat
Ocupació	polític, militar, diplomàtic
Partit	candidat independent
Carrera militar
Branca militar	Forces Terrestres Romaneses
Rang militar	mariscal
Comandant de (OBSOLET)	Forces Armades de Romania
Conflicte	Primera Guerra Mundial Revolta romanesa de 1907 Segona Guerra Balcànica Guerra hongaro-txecosolovaca Segona Guerra Mundial
Participà en
1933	Holocaust
Altres
Cònjuge	Maria Antonescu
Condemnat per	crim de guerra
Cronologia
20 novembre 1940	Aliança del 20 de novembre de 1940
1933-1945	Holocaust
Premis
(10 novembre 1943)  Gran Creu de l'Orde de la Creu de la Llibertat (3 juliol 1943)  Crimea Shield in Gold (en) (10 octubre 1941)  Gran creu de l'orde de la Rosa Blanca  Orde de l'Àliga Alemanya  Orde de Miquel el Valent  Creu de Cavaller de la Creu de Ferro

Ion Antonescu (Piteşti 2 de juny de 1882^[1] - Presó de Jilava, 1 de juny de 1946) fou un mariscal i estadista romanès. Va ser membre de l'estat major durant la Primera Guerra Mundial, agregat militar a París i a Londres^[2]. L'any 1937 va ser nomenat general i cap d'estat major. Va ser exclòs de l'exèrcit i arrestat com a enemic declarat del rei Carles II de Romania; més tard fou alliberat i va ocupar el càrrec de ministre de la Defensa, però dimití al cap de poc.^[3] Va ser de nou arrestat al juliol de 1940 i al setembre de 1940 fou novament nomenat primer ministre, just en un moment que Romania va ser obligada a cedir a l'URSS Bucovina i Bessaràbia, als hongaresos el Nord-oest de Transsilvània i a Bulgària el Sud de Dobrudja.

Només prendre possessió del seu càrrec va demanar l'abdicació de Carles II^[4] i es va proclamar conducător (cap) de l'estat legionari que aspirava constituir a Romania, exercint una dictadura absoluta.^[5] Per recuperar els territoris perduts i restituir la Gran Romania, va fer entrar a Romania a la Segona Guerra Mundial al costat de l'Alemanya d'Adolf Hitler i la Itàlia de Benito Mussolini obrint les fronteres romaneses a les tropes alemanyes i conduint a les romaneses, juntament amb les primeres, a la batalla de Stalingrad..^[6] El 23 d'agost de 1944 es va produir un cop d'estat, en el qual el rei Miquel I de Romania estava implicat^[6], que va acabar amb la dictadura. Antonescu va ser lliurat als soviètics per les noves autoritats romaneses, essent jutjat, condemnat i executat l'any 1946.^[7]