Tipus | riu internacional riu | |||
---|---|---|---|---|
Inici | ||||
Continent | Àsia | |||
País de la conca | Rússia | |||
Entitat territorial administrativa | Khàntia-Mànsia (Rússia) | |||
Localització | Muntanyes de l'Altai | |||
Final | ||||
Entitat territorial administrativa | Khàntia-Mànsia (Rússia) | |||
Localització | Riu Obi | |||
Desembocadura | Obi | |||
| ||||
Afluents | 98
| |||
Conca hidrogràfica | conca del riu Irtix | |||
Característiques | ||||
Dimensió | 4.248 () km | |||
Travessa | Rússia, Kazakhstan, Xina, Mongòlia | |||
Superfície de conca hidrogràfica | 1.643.000 km² | |||
Mesures | ||||
Cabal | 3.000 m³/s | |||
L'Irtix (en rus, Иртыш; en kazakh, Ertis / Эртiс; en tàtar, İrteş / Иртеш; en xinès, Erqisi / 额尔齐斯河) [1][2] és un riu de Sibèria, l'afluent principal de l'Obi; de fet, és més llarg que l'Obi mateix. El nom significa «riu Blanc». La conca de l'Obi i l'Irtix és una de les principals d'Àsia i ocupa la major part de la Sibèria occidental i la regió de l'Altai. L'afluent principal de l'Irtix és el riu Tobol.[3]
Des del seu naixement al Kara-Irtix (o Irtix Negre, denominació del seu primer tram) a l'Altai mongol, a la regió xinesa del Xinjiang, l'Irtix discorre en direcció nord-oest a través del llac Zaissan, al Kazakhstan, fins a trobar l'Obi prop de Khanti-Mansisk, a la Sibèria occidental (Rússia), després d'haver recorregut 4.248 km.
El nom d'aquest riu vol dir 'riu Blanc', però a la part del seu naixement, en territori de la República Popular de la Xina, fins a entrar en el Kazakhstan, rep el nom d'Irtix Negre. L'Irtix Negre es divideix en tres branques per una zona de maresmes, i després corre per la plana de Bosangir fins al llac Zaisan, i a una altura de 417 metres emergeix de nou, ja com a Irtix (Irtix Blanc).
Pel riu, hi naveguen vaixells de càrrega, de passatgers i petroliers d'abril a octubre, quan no està glaçat. La ciutat d'Omsk és la seu de la Companyia Naviliera de l'Irtix, de titularitat estatal, i és el principal port fluvial de la Sibèria occidental. Les centrals hidroelèctriques d'Öskemen (o Ust-Kamenogorsk) i Bakhtarminsk (1959) aprofiten les aigües de l'Irtix a la frontera entre el Kazakhstan i la Xina. El canal Irtix-Karaganda proveeix d'aigua de reg les seques estepes kazakhs.
A les riberes del riu, hi vivien xinesos, calmucs i mongols fins a l'arribada dels russos al final del segle xvi. La conquesta russa de la conca de l'Irtix no va culminar fins al començament del segle xix.
Les ciutats principals que travessa l'Irtix, des del naixement fins a la desembocadura a l'Obi, són: