Biografia | |
---|---|
Naixement | Istifan al-Duwayhi, Estephan II Boutros el Douaihy; en àrab: اسطفانوس الثاني بطرس الدويهي; en llatí: Stephanus Dovaihi 2 agost 1630 Ehden (Líban) |
Mort | 3 maig 1704 (73 anys) Qadisha (Líban) |
Patriarca maronita d'Antioquia | |
8 agost 1672 – 3 maig 1704 ← George Rizqallah – Gabriel of Blaouza (en) → Diòcesi: patriarcat maronita d'Antioquia | |
Arquebisbe catòlic | |
8 juliol 1668 – 8 agost 1672 Diòcesi: arquebisbat de Nicòsia | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica i Església Maronita |
Es coneix per | Fundador de l'Orde Alepí Libanès Antonià Maronita |
Activitat | |
Ocupació | bisbe catòlic (1668–), sacerdot catòlic (1656–) |
Consagració | George Rizqallah |
Bisbe i fundador | |
Celebració | Església Catòlica Romana, Església Catòlica Maronita |
Festivitat | 3 de maig |
Esteve ad-Duwayhí o Esteve II Butros (àrab: اسطفانوس الثاني بطرس الدويهي, Isṭīfānūs aṯ-Ṯānī Buṭrus ad-Duwayhī; francès: Étienne Douaihi; llatí: Étienne Douaihi; italià: Stefano El Douaihy) fou un religiós i historiador maronita nascut a Ihdin (Líban) el 1630. Va estudiar al Líban i Roma fins al 1655. Després va servir a Mont Líban i Alep com a religiós. El 1688 fou nomenat bisbe maronita de Nicòsia. El 20 de maig de 1670 fou escollit patriarca de l'església maronita. Va ser un reformador i organitzador eficaç; va crear l'Orde Alepí Libanès Antonià Maronita (1695). Va morir a Kannubin, la seu del patriarcat, el 3 de maig de 1704.
Va escriure una història dels maronites, una cronologia dels patriarques maronites i una història de Síria des de la Primera Croada el 1699.
En 2008 fou proclamat venerable per les seves virtuts heroiques, i en 2024 va ser aprovat un miracle atribuït a la seva intercessió.[1]