Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 octubre 1870 Vorónej (Rússia) |
Mort | 8 novembre 1953 (83 anys) 16è districte de París (França) |
Causa de mort | infart de miocardi |
Sepultura | cementiri rus de Sainte-Geneviève-des-Bois |
Activitat | |
Camp de treball | Novel·la, conte, poesia i diari personal |
Ocupació | escriptor, prosista, dramaturg, poeta, traductor, guanyador del Premi Nobel |
Activitat | 1887 - 1953 |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Família | Bunin |
Cònjuge | Vera Mouromtseva-Bounina (1922–) Anna Tsakni (1898–valor desconegut), divorci |
Germans | Yuly Bunin |
Premis | |
| |
|
Ivan Bunin (rus: Иван Алексеевич Бунин) (Vorónej, 22 d'octubre de 1870 - 16è districte de París, 8 de novembre de 1953), nom complet amb patronímic Ivan Alekséievitx Bunin, AFI /ɪˈvan ɐlʲɪˈksʲejɪvʲɪtɕ ˈbunʲɪn/,[1] fou el primer escriptor rus guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, l'any 1933. Va destacar per l'estricte art amb què va continuar les tradicions clàssiques russes en l'escriptura de prosa i poesia. La textura dels seus poemes i històries, de vegades anomenada «brocat Bunin», és considerada una de les més riques de la llengua.
Conegut habitualment per les seves novel·les curtes El vilatge (1910) i La vall seca (1912), la seva novel·la autobiogràfica La vida d'Arséniev (1933, 1939), el llibre de relats Avingudes fosques (1946) i el seu diari de 1917–1918 (Dies maleïts, 1926), Bunin era una figura venerada entre els emigrats blancs anticomunistes, els crítics europeus i molts dels seus companys escriptors, que el consideraven com un veritable hereu de la tradició del realisme a la literatura russa establerta per Tolstoi i Txékhov.