Back Ivar die Beenlose Afrikaans Inwær Banleas ANG إيفار الكسيح Arabic ايفار الكسيح ARZ Sümüksüz İvar Azerbaijani Івар Бескасцёвы Byelorussian Ivar Bezkostý Czech Ivar Benløs Danish Ivar Ragnarsson German Ίβαρ ο Ασπόνδυλος Greek
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IX  Dinamarca |
| Mort | 870 ↔ 878 Anglaterra (Regne Unit) |
| Monarca | |
| | |
| Activitat | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Battle of Reading (en)  Battle of Marton (en) |
| Família | |
| Família | Casa de Munsö |
| Pares | Ragnar Lodbrok i Aslaug |
| Germans | Ubbe Ragnarsson Halfdan Ragnarsson Bjǫrn Járnsíða Hvitserk Sigurd Ragnarsson |
Ivar Ragnarsson (norrè occidental antic: Ívarr beinlausi Ragnarsson), conegut com a Ivar sense ossos[1] fou un capitost viking que va liderar, juntament amb els seus germans, el Gran exèrcit pagà que va intentar conquerir Anglaterra durant el segle ix. Ivar era fill del llegendari viking Ragnar Lodbrok i, com ell, tenia reputació de ser un gran guerrer.[2] El cronista medieval Adam de Bremen, en la seva obra Gesta Hammaburgensis ecclesiae pontificum, descriu que "El més cruel de tots fou Ingvar, fill de Lodbrok, que arreu matava els cristians enmig de turments".[3] Assenyalem que l'Adam de Bremen l'anomena Ingvarr i no pas Ívarr. Ívarr i Ingvarr/Yngvarr són andrònims diferents; de fet, el Ragnarssona þáttr indica que l'Ívarr beinlausi tenia un germà que es deia Yngvarr.[4] És possible que l'Adam de Bremen confongués els dos germans, però també és possible que es referís específicament a Ingvarr i no pas a Ivar, ja que l'Ingvarr va matar sant Edmund i d'altres cristians torturant-los fins a la mort. Ivar va morir el 873.
- ↑ L'adjectiu beinlauss vol dir sense ossos, no pas desossat. Segons la Ragnars saga loðbrókar va rebre aquest malnom perquè en néixer va semblar que tenia cartílag -brjósk- per comptes d'ossos.
Beinlauss és la forma forta d'aquest adjectiu, emprada en ús predicatiu. Beinlausi n'és la forma feble, emprada com a qualificadora, p.e., en epítets. Una característica de totes les llengües germàniques antigues és que els adjectius tenen dos paradigmes, un paradigma fort i un paradigma feble. - ↑ Enlloc no és atestat històricament que fos berserc.
- ↑ Adam de Bremen, Gesta Hammaburgensis Ecclesiae Pontificum I xxxvii (§ 39): Qui reges Danorum suo tempore fuerint, non invenitur in Gestis eius. In Hystoria Francorum Sigafrid cum fratre Halpdani regnasse leguntur. Qui etiam munera Ludvico caesari miserunt, gladium videlicet capulo tenus aureum et alia, pacem rogantes, et missis utrinque ad Egdoram fluvium mediatoribus, pacem firmam ritu gentis per arma iuraverunt. Erant et alii reges Danorum vel Nortmannorum, qui piraticis excursionibus eo tempore Galliam vexabant. Quorum praecipui erant Horich, Orwig, Gotafrid, Rudolf et Inguar tyranni. Crudelissimus omnium fuit Inguar, filius Lodparchi, qui christianos ubique per supplicia necavit. Scriptum est in Gestis Francorum. (Adami Gesta Hammab. Eccl. Pontif. Lib. I, cap. 39, pàg. 28).
El mot llatí supplicium se sol entendre aquí amb el significat de turment: matava els cristians turmentant-los, enmig de turments. Però, i tenint en compte el context cultural, el mot potser s'hauria d'interpretar en el sentit de sacrifici religiós, ofrena als déus: matava els cristians com a ofrenes als déus, sacrificant-los als déus. - ↑ Eptir þessa orrostu gørðisk Ívarr konungr yfir þeim hluta Englands, sem hans frændr hǫfðu fyrri átt. Hann átti þá tvá brœðr frilluborna, en annarr hét Yngvarr, en annarr Hústó. Þeir pínuðu Játmund konung inn helga eptir boði Ívars, ok lagði hann síðan undir sik hans ríki. Ragnarssona þáttr.
<H>ubba sembla ésser l'hipocoreuma de Hústó.