Back J’accuse ALS أنا أتهم Arabic Я абвінавачваю Byelorussian Žaluji…! Czech J'Accuse Welsh J’accuse German J'accuse EML J'Accuse...! English J'accuse Esperanto J’accuse…! Spanish
(fr) J’Accuse…! (Lettre au Président de la République)  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | article i carta oberta |
| Autor | Émile Zola |
| Llengua | francès |
| Publicació | 1898 |
| Publicat a | L'Aurore (en)  |
| Tema | Cas Dreyfus |
J'accuse...!, (en català Jo acuso...!, pronunciat [ʒaˈkyz]) és un article redactat per Émile Zola durant l'afer Dreyfus i publicat al diari L'Aurore del 13 de gener de 1898 en forma d'una carta oberta al President de la República Félix Faure. Zola es va inspirar en part en un informe escrit el 1896 per l'escriptor Bernard Lazare.
A la carta, Zola es va dirigir al president de França Félix Faure i va acusar el govern d'antisemitisme i de la presó il·legal d'Alfred Dreyfus, un oficial de l'Estat Major de l'Exèrcit francès, que va ser condemnat a cadena perpètua per espionatge. Zola va assenyalar errors judicials i greu falta de proves. La carta es va imprimir a la portada del diari i va provocar una commoció a França i a l'estranger. Zola va ser processat per difamació i condemnat el 23 de febrer 1898. Per evitar l'empresonament, va fugir a Anglaterra, tornant a casa el juny de 1899.
Altres fulletons que proclamen la innocència de Dreyfus són: A Miscarriage of Justice: The Truth about the Dreyfus Affair (La veritat sobre la qüestió de Dreyfus) de Bernard Lazare (novembre de 1896). Com a resultat de la popularitat de la carta, fins i tot al món de parla anglesa, J'accuse! es va convertir en una expressió genèrica comuna d'indignació i acusació contra algú poderós.[1][2]
J'accuse...! apareix dos dies després de l'absolució d'Esterhazy pel consell de guerra (11 gener), que sembla arruïnar totes les esperances alimentades pels partidaris d'una revisió del procés que condemna Dreyfus. Zola hi ataca especialment els generals, els oficials responsables de l'error judicial que va comportar el procés i la condemna, els experts en escriptura culpables d'«informes mentiders i fraudulents. » Qüestiona també els despatxos de l'exèrcit culpables d'una campanya de premsa mentidera, així com els dos consells de guerra dels quals un ha condemnat Dreyfus per una prova que continuava sent secreta, mentre que el segon absolia conscientment un culpable. Sobretot, proclama des del començament la innocència de Dreyfus:
«El meu deure és de parlar, no vull ser còmplice. Les meves nits serien sovintejades per l'espectre de l'innocent que expia allà, en la més horrorosa de les tortures, un crim que no ha comès.»
El gran interès de l'article de Zola és d'oferir un resum consolidat dels diferents elements que constitueixen els quatre primers anys de l'afer Dreyfus. Arran l'article, nombrosos intel·lectuals signen una petició a favor de la revisió del procés, publicada també per L'Aurore. Entre ells, Anatole France, Georges Courteline, Octave Mirbeau o Claude Monet, les signatures van ser recollides per estudiants o joves escriptors com Marcel Proust. Zola rep nombrosos missatges de suport, però també cartes plenes d'injúries i d'amenaces de caràcter antisemita o xenòfoba (el pare de Zola era un enginyer italià). El segon afer Dreyfus, que apassiona les multituds durant diversos anys, acaba de començar.
En conseqüència del seu article, Zola espera un procés davant l'Audiència per tal de fer esclatar la veritat. És jutjat moltes vegades, essent el resultat final d'una banda una condemna a un any de presó i 3000 francs de multa pels seus atacs contra l'estat major (és a dir, amb les despeses, 7555 francs, que Octave Mirbeau paga de la seva butxaca el 8 d'agost 1898),[3] de l'altra banda una condemna a un mes de presó i 1000 francs de multa per la seva denúncia dels tres pseudo-experts, del qual cadascun ha de rebre 10000 francs (és també Octave Mirbeau que obtindrà de Joseph Reinach els 40000 francs que permeten evitar l'embargament dels mobles de Zola). Per escapar a la presó, Zola s'exilia a Anglaterra, on passa onze mesos a l'espera d'una revisió del procés Dreyfus. L'ordre de revisió que retorna Dreyfus davant el consell de guerra de Rennes és feta el 3 de juny de 1899. Zola pot aleshores entrar a França, on publica a L'Aurore l'article Justice en el que es felicita d'aquesta decisió. Però el procés de Rennes afecta molt els dreyfusards, propers a la desesperació, i Zola continua lluitant fins a la seva mort per demanar la rehabilitació d'Alfred Dreyfus.
L'article del 13 de gener deu el seu títol, donat per Georges Clemenceau i Ernest Vaughan (director de L'Aurore), al fet que en la seva conclusió, totes les frases comencen per l'expressió J'accuse, repetició suggerida per Bernard Lazare:
- «(J'accuse) Acuso el tinent-coronel Armand du Paty de Clam d'haver estat l'obrer diabòlic de l'error judicial, inconscientment, vull creure, i d'haver defensat aleshores la seva obra nefasta, d'ençà fa tres anys, per les maquinacions més estrafolàries i més culpables.»
- «Acuso el general Mercier d'haver estat còmplice, almenys per feblesa d'esperit, d'una de les majors iniquitats del segle.»
- «Acuso el general Billot d'haver tingut entre les mans les proves segures de la innocència de Dreyfus i d'haver-les amagat, esdevenint culpable d'aquest crim de lesa-humanitat i de lesa-justícia, amb un objectiu polític i per salvar l'estat major compromès.»
- «Acuso el general de Boisdeffre i el general Gonse d'haver estat còmplices del mateix crim, un sens dubte per passió clerical, l'altre potser per aquest esperit de cos que fa dels despatxos de la guerra un indret inatacable.»
- «Acuso el general de Pellieux i el comandant Ravary d'haver fet un report malvat, amb informació de la més monstruosa parcialitat, del que tenim, pel que fa al segon, un imperible monument d'ingènua audàcia.»
- «Acuso els tres experts en cal·ligrafia, els senyors Belhomme, Varinard i Couard, d'haver fet informes mentiders i fraudulents, llevat que un examen mèdic no els declari atesos d'una malaltia de la vista i del judici.»
- «Acuso els despatxos de la guerra d'haver portat a la premsa, particularment al L'Éclair i a L'Écho de Paris, una campanya abominable, per desorientar l'opinió i cobrir la seva culpa.»
- «Acuso finalment el primer consell de guerra d'haver violat el dret, condemnant un acusat sobre una prova que continuava sent secreta, i acuso el segon consell de guerra d'haver cobert aquesta il·legalitat, per ordre, cometent al seu torn el crim jurídic d'absoldre conscientment un culpable.»
- ↑ «Definition of J'ACCUSE» (en anglès). [Consulta: 29 desembre 2019].
- ↑ Jacoby, Jeff «When Zola wrote 'J'accuse!'». Boston.com, 30-03-2008.
- ↑ El 8 d'agost, Mirbeau escriu a Ernest Vaughan: «Espontàniament, dels meus denaris personals, sense mandat de cap mena, i simplement perquè Zola és el meu amic, i que he volgut evitar-li tots els danys i preocupació que pot resultar d'actes d'execució, he absolt, entre les mans del recaptador de Versalles, les despeses i multes del procés del 18 de juliol, i allò, sota la reserva al contrari de tots els drets de Zola i de Perreux. Despeses i multes pugen a la suma de 7555 F, 25. » (col·lecció Jean Étienne Huret).