Jacobus Arminius

Jacobus Arminius

Biografia
Naixement	10 octubre 1560 Oudewater (Disset Províncies)
Mort	19 octubre 1609 (49 anys) Leiden (Països Baixos)
Sepultura	Pieterskerk
Rector Magnífic de la Universitat de Leiden
Dades personals
Formació	Universitat de Leiden
Director de tesi	Rudolph Snell
Activitat
Ocupació	teòleg, catedràtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Leiden, professor ordinari neerlandès (1603–1609)
Obra
Estudiant doctoral	Gilbert Jacchaeus
Família
Pare	Herman Jacobsz.

Jacob Arminius (Oudewater 1560 - 1609) va ser un teòleg protestant neerlandès famós per les seves discrepàncies amb les teories de Joan Calví, a les quals retreia una doctrina de la predestinació massa tancada pel determinisme: si bé és cert que l'home per si sol no pot assolir la salvació i necessita la gràcia divina, sí que pot esperar-la amb la fe. Aquesta fe es basa en el sacrifici suprem de Jesús, que permet potencialment que tota la humanitat assoleixi el Paradís escapant del pecat.^[1][2]

Arminius, que en un principi era calvinista, va defensar també el lliure examen, ja que creia que la raó il·luminada per la creença podia entendre qualsevol veritat i accedir a la Bíblia sense mediacions.^[1]

El pare d'Arminius va morir quan Jacob era un nadó, i Teodoro Aemilius el va adoptar i donar educació. Estudià a Utrecht, Marburg, Rotterdam, Leiden i Ginebra, en aquest últim lloc no era gens apreciat per la seua simpatia a les teories de Ramus, cosa que feu que se n'anés cap a Basilea, on obtingués grans triomfs acadèmics, els quals li permeteren obtenir el doctorat en filosofia, titulació que Arminius rebutjà.^[1][2]

Durant un temps residí a Itàlia, on es desplaçà a Roma per conèixer i escoltar a Jacobus Labarella. Aquest viatge fou malinterpretat pels seus seguidors, que començaren a rebutjar-lo per considerar que a Itàlia s'havia posat als peus del Papa, mantenint relacions amb els jesuïtes i, fins i tot, haver rebutjat la seua religió.^[1][2]

Malgrat les crítiques, a la seua tornada fou nomenat pastor d'Amsterdam el 1588, però prompte conegué l'obra de Dirck Coornhert sobre la predestinació de la teoria calvinista, i Arminius el trobà un llibre interessant i encertat en certes crítiques al calvinisme.^[1][2]

Aquest canvi de principis religiosos el dugueren a tindre grans conflictes amb calvinistes purs com Gomarus. En ser traslladat a Leiden per exercir com a professor el 1603, el seu enfrontament amb Gomaro fou molt més dur, començant-se a produir les divisions entre els protestants de l'Església reformada^[1] fins que al Sínode de Dort de 1618 es va declarar la teologia remonstrant contrària a les Escriptures^[3] i els Estats Generals van jutjar Oldenbarnevelt, que fou executat per alta traïció^[4] i Hugo de Groot fou condemnat a cadena perpètua a la fortalesa de Loevestein. El 1621, amb l'ajut de la seva dona, Grotius va escapar dramàticament del castell amagant-se en un cofre de llibres. Va fugir a Anvers i finalment a París, on va romandre fins al 1631 sota el patrocini de Lluís XIII.

Les seus obres foren publicades a Leiden (1629, Opera theologica)^[2] i a Frankfurt (1635), es tracta de quatre volums els quals contenen oracions, controvèrsies, sermons, tesis, etc. La seua correspondència es publicà entre 1660 i 1684 a Amsterdam.^[1]

L'any 1630 la Fraternitat Remonstrant havia aconseguit la tolerància legal. Va ser reconegut oficialment als Països Baixos el 1795. En l'èmfasi de la gràcia de Déu, l'arminianisme va influir en el desenvolupament del metodisme a Anglaterra i als Estats Units.^[2]