Jacques Ibert

Jacques Ibert

Biografia
Naixement	(fr) Jacques François Antoine Marie Ibert 15 agost 1890 París
Mort	5 febrer 1962 (71 anys) París
Sepultura	cementiri de Passy
Director Acadèmia de França a Roma
1944 – 1960 – Balthus →
1r Director Acadèmia de França a Roma
1937, 1940 – ← Paul Landowski
Dades personals
Formació	Conservatoire de Paris
Activitat
Ocupació	director d'orquestra, musicòleg, compositor, compositor de bandes sonores
Ocupador	Réunion des théâtres lyriques nationaux (fr) (1955–1956)
Membre de	Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France (1956–1962)
Gènere	Òpera
Moviment	Música clàssica
Professors	Nadia Boulanger, Émile Pessard, André Gedalge i Paul Vidal
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Obra
Obres destacables (1922) Escales (en) (1928) Angélique (en)
Premis
(1919)  Premi de Roma  Comandant de la Legió d'Honor
Lloc web	jacquesibert.fr

Jacques François Antoine Marie Ibert (París, 15 d'agost de 1890 - ídem, 5 de febrer de 1962) va ser un compositor francès de música clàssica.

Després d'haver estudiat música des de petit, va estudiar al Conservatori de París i va guanyar el seu primer premi, el Prix de Rome en el seu primer intent, malgrat els estudis interromputs pel seu servei durant la Primera Guerra Mundial.

Ibert va seguir una exitosa carrera de composició, escrivint (de vegades en col·laboració amb altres compositors) set òperes, cinc ballets, música incidental per a obres de teatre i pel·lícules, obres per a piano sol, obres corals i música de cambra. Probablement és més recordat per les seves obres orquestrals com Divertissement (1930) i Escales (1922).

Com a compositor, Ibert no es va vincular a cap dels gèneres musicals predominants de la seva època, i ha estat descrit com un eclèctic. Això es veu fins i tot a les seves peces més conegudes: Divertissement per a petita orquestra és alegre, fins i tot frívol, i Escales (1922) és una obra romàntica per a gran orquestra.

Paral·lelament al seu treball creatiu, Ibert va ser el director de l'Acadèmia de França a la Villa Medici de Roma. Durant la Segona Guerra Mundial va ser proscrit pel govern pronazi a París, i durant un temps es va exiliar a Suïssa. Restaurat a la seva antiga eminència en la vida musical francesa després de la guerra, el seu darrer nomenament musical va ser al capdavant de l'Òpera de París i de l'Opéra-Comique.