Jacques Derrida |
|
Naixement | 15 juliol 1930 El Biar |
---|
Mort | 8 octubre 2004 (74 anys) 5è districte de París (França) |
---|
Causa de mort | càncer de pàncrees |
---|
Sepultura | Cemetery of Ris-Orangis (en) |
---|
Formació | Universitat de París I Panteó-Sorbona - humanitats (–1980) Facultat d'Art de París École Normale Supérieure Universitat Harvard Liceu Louis-le-Grand |
---|
Director de tesi | Jean-Toussaint Desanti |
---|
|
Camp de treball | Filosofia del llenguatge |
---|
Lloc de treball | França (1949–2004) |
---|
Ocupació | filòsof, professor d'universitat, crític literari, escriptor |
---|
Període | Filosofia contemporània |
---|
Activitat | 1957 - 2004 |
---|
Ocupador | École des hautes études en sciences sociales European Graduate School Universitat de Califòrnia a Irvine |
---|
Membre de | |
---|
Moviment | Postestructuralisme i desconstrucció |
---|
Professors | Étienne Borne, Michel Foucault, Louis Althusser i Jean Hyppolite |
---|
Alumnes | Paul B. Preciado i Bernard-Henri Lévy |
---|
Influències | Martin Heidegger, Plató, James Joyce, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Ferdinand de Saussure, Emmanuel Levinas, Sigmund Freud, Edmund Husserl, Jean-Jacques Rousseau, Karl Marx, Claude Lévi-Strauss, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Georges Bataille, Louis Marin, Louis Althusser, Michel Foucault, Walter Benjamin, Antonin Artaud i Ludwig Wittgenstein |
---|
|
Estudiant doctoral | Bernard Stiegler, Catherine Malabou, Carlos Alberto Lobo, Serge Margel, Hadrien Laroche, Philippe Beck, François Raffoul (en) , Pierre-Henri Castel, Karel Thein (en) , Carlos Lobo (en) i Manola Antonioli |
---|
Localització dels arxius | |
---|
|
Cònjuge | Marguerite Derrida (1957–2004) |
---|
Fills | Pierre Alféri, Daniel Agacinski |
---|
|
|
|
|
Jacques Derrida (El-Bihar, Algèria, 15 de juliol del 1930 - París, 8 d'octubre del 2004), francès nascut a Algèria fou un pensador i filòsof. Professor a l'École Normale Supérieure i director d'estudis a l'École des Hautes Études en Sciencies Sociales, és conegut per haver desenvolupat una escola de pensament coneguda com a desconstruccionisme, que posa en qüestió la fenomenologia i la metafísica tradicionals i introdueix una nova manera de concebre les ciències humanes.[1] En aquest sentit, Derrida és una de les principals figures associades amb el postestructuralisme i la filosofia postmoderna.[2][3]
Al llarg de la seva carrera, Derrida va publicar més de 40 llibres, així com centenars d'assajos i de conferències. La seva influencia va ser significativa en gran varietat de camps de les humanitats i les ciències socials, com la filosofia, la literatura, el dret,[4][5] l'antropologia,[6] la historiografia,[7] la lingüística aplicada,[8] la sociolingüística,[9][10] la psicoanàlisi, la teoria política, els estudis religiosos, el feminisme i els estudis queer. La seva obra ha tingut i segueix tenint un gran ressò als Estats Units, a l'Europa continental, a Sud-amèrica i en general als països on la filosofia continental ha estat influent.
Alguns dels seus treballs considerats més rellevants són De la Grammatologia (1967), L'écriture et la différence (1967), Marges de la philosophie (1972) i al La voix et le phénomène (1967).[11] En els seus últims escrits Derrida va abordar temes relatius a l'ètica i la política, que van influenciar diversos moviments de caràcter activista i polític.[12] Va convertir-se en un personatge àmpliament conegut i controvertit, a causa de la seva particular aproximació a la filosofia i a la complexitat del seu treball.[13]
- ↑ «http://www.derrida.ws/index.php?option=com_content&task=view&id=7&Itemid=8 Wikiwix's cache». [Consulta: 13 novembre 2018].
- ↑ Bensmaïa, Réda. "Poststructuralism", The Columbia History of Twentieth-Century French Thought. Lawrence D. Kritzman. Columbia University Press, 2005.
- ↑ B. Leitch, Vincent. Postmodernism: Local Effects, Global Flows. State University of New York Press, 1996.
- ↑ Project, The Bridge. «https://cyber.harvard.edu/bridge/CriticalTheory/critical2.htm». [Consulta: 13 novembre 2018].
- ↑ «German Law Journal - Past Special Issues», 16-05-2013. Arxivat de l'original el 2013-05-16. [Consulta: 13 novembre 2018].
- ↑ "Legacies of Derrida: Anthropology", Rosalind C. Morris, Annual Review of Anthropology, Volume: 36, pages: 355–389, 2007
- ↑ "Deconstructing History",1997, (2nd. Edn. Routledge, 2006)
- ↑ Busch, B. «The Linguistic Repertoire Revisited» (en anglès). Applied Linguistics, 33, 5, 05-10-2012, pàg. 503–523. DOI: 10.1093/applin/ams056. ISSN: 0142-6001.
- ↑ "The sociolinguistics of schooling: the relevance of Derrida's Monolingualism of the Other or the Prosthesis of Origin", Michael Evans, 01/2012; ISBN 978-3-0343-1009-3 Al llibre: The Sociolinguistics of Language Education in International Contexts, Publisher: Peter Lang, Editors: Edith Esch and Martin Solly, pp. 31–46
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :4
- ↑ Dastur, Françoise. «Derrida et la question de la présence : une relecture de La Voix et le phénomène» (en francès), 2007.
- ↑ Kandell, Jonathan «Jacques Derrida, Abstruse Theorist, Dies at 74» (en anglès). The New York Times.
- ↑ Lawlor, Leonard. Jacques Derrida. Summer 2018. Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2018.