Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 maig 1860 Easton (Pennsilvània) |
Mort | 20 gener 1944 (83 anys) Lancaster (Pennsilvània) |
Sepultura | Easton Cemetery (en) |
President de l'Associació Americana de Psicologia | |
1895 – 1895 | |
Dades personals | |
Formació | Lafayette College Universitat de Göttingen St John's College, Cambridge Universitat de Leipzig |
Director de tesi | Wilhelm Wundt |
Activitat | |
Camp de treball | Psicologia experimental |
Ocupació | psicòleg, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Colúmbia Universitat de Pennsilvània |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Edward Lee Thorndike, Walter Dearborn (en) i Robert S. Woodworth |
Família | |
Fills | Psyche Cattell |
Pare | William Cassaday Cattell |
James McKeen Cattell (25 de maig del 1860 – 20 de gener del 1944), conegut per ser el primer professor de psicologia als Estats Units d'Amèrica, treballà a la Universitat de Pennsylvania, i fou promotor i editor de publicacions de divulgació científica, la més famosa la revista Science. Formà part del comité d'una associació dedicada a la ciència, actualment anomenada Society for Science & the Public (o SSP), entre 1921–1944. Als inicis de la seva carrera professional de, molts científics consideraven que la psicologia era, com a molt, un camp menor d'estudi i, en el pitjor dels casos, una pseudociència comparable a la frenologia. Potser més que cap altre dels seus contemporanis, Cattell ajudà a establir la psicologia com a ciència que valia la pena estudiar en el mateix grau que la resta d'estudis universitaris. A la seva mort el diari ‘’New York Times'’ el lloà catalogant-lo com "el deà de la ciència americana." James Cattell també és recordat per no haver-se adherit amb els qui s'oposaven a la implicació del seu país en la primera guerra mundial,[1] cosa que comportà la seva expulsió de la Universitat de Colúmbia; arran d'això moltes universitats dels Estats Units establirien que en endavant els nomenaments del seu professorat serien de caràcter fix, sense importar les creences particulars de cadascun.[1]