Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 setembre 1842 Kincardine (Escòcia) |
Mort | 27 març 1923 (80 anys) Londres |
Sepultura | Crematori de Golders Green |
Formació | Universitat d'Edimburg Dollar Academy |
Director de tesi | Lyon Playfair |
Activitat | |
Camp de treball | Física i química |
Ocupació | físic, químic, inventor |
Ocupador | Universitat de Cambridge |
Membre de | |
Premis | |
| |
Sir James Dewar FRS (Kincardine-on-Forth, 20 de setembre de 1842 - Londres, 27 de març de 1923) va ser un físic i químic escocès.[1] Va ser el més jove de sis germans i va quedar orfe de pare i mare als quinze anys. Va néixer a Kincardine-on-Forth. Va estudiar a l'internat Dollar Academy i a la Universitat d'Edimburg, on es va graduar. Va ser nomenat professor a la Universitat de Cambridge el 1875 i va fer-se membre de la Royal Institution el 1877.
Dewar va desenvolupar la fórmula química del benzè i va realitzar un extens treball en el camp de l'espectroscòpia durant més de 25 anys. El 1891 va descobrir el procés per a produir oxigen líquid en quantitats industrials. Va inventar un dipòsit aïllant, el vas Dewar, per a estudiar els gasos a baixes temperatures. Va usar aquest invent per a transportar gasos líquids, com ara l'hidrogen, el 1898. També va ser el primer a obtenir hidrogen sòlid. El 1905 va observar que el carbó fred podia produir buit. Aquesta tècnica va ser molt útil per a l'experimentació en la física atòmica. Juntament amb Sir Frederick Augustus Abel va desenvolupar explosius sense fum, el nom comú del qual és la cordita.
Va morir a Londres el 27 de març de 1923.