James Augustine Aloysius Joyce (Dublín, 2 de febrer de 1882 - Zúric, 13 de gener de 1941), o Seamus Seoighe com se'l coneix a vegades en irlandès, es un poeta i escriptor irlandès, conegut mundialment com un dels mes importants i influents del segle xx. Joyce és aclamat per la seva obra mestra, Ulisses (1922) i per la seva divertida novel·la posterior, Finnegans Wake (1939). Igualment ha estat molt valorada la sèrie d'històries breus titulada Dublinesos (1914), així com la seva novel·la semi autobiogràfica Retrat de l'artista adolescent (1916). Joyce és un representant destacat del corrent literari nomenat modernisme anglosaxó, al costat d'autors com T. S. Eliot, Virginia Woolf, Ezra Pound o Wallace Stevens.
Encara que va passar la major part de la seva vida adulta fora d'Irlanda, l'univers literari d'aquest autor es troba fortament arrelat a la seva ciutat que proveeix a les seves obres dels escenaris, ambients, personatges i la resta de matèria narrativa. Més en concret, la seva problemàtica relació primera amb l'església catòlica d'Irlanda es reflecteix molt bé a través dels conflictes interiors que assolen al seu àlter ego en la ficció, representat pel personatge Stephen Dedalus. Així, Joyce és conegut per la seva atenció minuciosa a un esccenari molt delimitat i pel seu prolongat i autoimposat exili, però també per la seva enorme influència a tot el món. Per això, malgrat el seu regionalisme, paradoxalment va arribar a ser un dels escriptors més cosmopolites del seu temps.[1]
L'Enciclopèdia Britànica destaca el subtil i veraç retrat de la naturalesa humana que aconsegueix imprimir l'autor a les seves obres, juntament amb el mestratge en l'ús del llenguatge i el brillant desenvolupament de noves formes literàries, motiu pel qual la seva figura va exercir una influència decisiva en tota la novel·lística del segle xx. Els personatges de Leopold Bloom i Molly Bloom, en particular, tenen una riquesa i calidesa humanes incomparables.[2]
Jorge Luis Borges, en un text de 1939, va afirmar sobre l'autor:
« | És indiscutible que Joyce és un dels primers escriptors del nostre temps. Verbalment, és potser el primer. A l'Ulisses hi ha sentències, hi ha paràgrafs, que no són inferiors als més il·lustres de Shakespeare o de Sir Thomas Browne.[3] | » |
T.S. Eliot, al seu assaig "Ulysses, Order, and Myth" (1923), va observar sobre aquesta mateixa obra:
« | Considero que aquest llibre és l'expressió més important que ha trobat la nostra època, és un llibre amb el qual tots estem en deute, i del que cap de nosaltres pot escapar.[4] | » |