James Knox Polk

James Knox Polk

Biografia
Naixement	2 novembre 1795 Pineville (Carolina del Nord)
Mort	15 juny 1849 (53 anys) Nashville (Tennessee)
Causa de mort	còlera
Sepultura	Capitoli Estatal de Tennessee
11è President dels Estats Units
4 març 1845 – 4 març 1849 ← John Tyler – Zachary Taylor → Electe a: eleccions presidencials dels Estats Units de 1844
10è President electe dels Estats Units
desembre 1844 – 4 març 1845 ← William Henry Harrison – Zachary Taylor → Electe a: eleccions presidencials dels Estats Units de 1844
9è Governador de Tennessee
14 octubre 1839 – 15 octubre 1841 ← Newton Cannon – James C. Jones →
President de la Cambra de Representants dels Estats Units
7 desembre 1835 – 4 març 1839 ← John Bell – Robert M. T. Hunter →
Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units
4 març 1833 – 4 març 1839 ← William Fitzgerald – Harvey Magee Watterson → Circumscripció electoral: 9è districte congressional de Tennessee
Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units
4 març 1825 – 4 març 1833 ← John Alexander Cocke – Balie Peyton → Circumscripció electoral: 6è districte congressional de Tennessee
Dades personals
Altres noms	Young Hickory
Religió	Metodisme
Formació	Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill
Alçada	173 cm
Activitat
Lloc de treball	Washington DC
Ocupació	polític, agricultor, advocat, estadista
Partit	Partit Demòcrata dels Estats Units
Família
Cònjuge	Sarah Polk (1824–1849), mort de la persona
Fills	cap valor
Pares	Samuel Polk   i Jane Knox
Signatura

James Knox Polk (pronunciació en anglès: ˈpoːk;^[1] 2 de novembre de 1795, Pineville, Carolina del Nord, EUA – 15 de juny de 1849, Nashville, Tennessee) fou l'onzè president dels Estats Units, del 4 de març de 1845 fins al 4 de març de 1849. Tot i que Polk nasqué a Carolina del Nord,^[2] passà la major part de la seva vida a Tennessee, estat que representà a la Cambra de Representants dels Estats Units pel Partit Demòcrata (1835–1839) i del qual fou governador (1839–1841) abans d'esdevenir president.

Ferm partidari d'Andrew Jackson, Polk fou el darrer president fort d'abans de la Guerra de Secessió.^[3] Destaquen els èxits de Polk en política exterior. Va amenaçar de guerra al Regne Unit i aleshores es va fer enrere i va dividir la propietat del Nord-oest Pacífic amb el Regne Unit. Fou un candidat el 1844 que va ser nominat de forma inesperada, i fou el primer president que no va optar a la primera reelecció.

Va poder escometre durant el seu mandat tots els objectius nacionals i internacionals que s'havia proposat. Quan Mèxic va rebutjar l'annexió de Texas als Estats Units, hi va dirigir una guerra i invasió en la qual li va arrabassar tot el que ara es coneix com a Sud-oest dels Estats Units, pràcticament la meitat del territori mexicà fins llavors. Així mateix, va reduir notablement l'impost a béns importats, reemplaçant la llei de tarifes de l'any 1842 amb la coneguda com Walker Tariff. Per mitjà d'aquesta llei els estats del sud, menys industrialitzats que els del nord, van veure reduït el preu dels béns que importaven del nord i d'altres llocs. També va amenaçar al govern britànic amb una guerra a causa de la disputa pel control del territori d'Oregon, dissensió que va acabar amb la venda del Territori d'Oregon pels anglesos. Va idear un sistema de tresoreria que va durar fins a l'any 1913, va supervisar l'obertura de l'Acadèmia Naval dels Estats Units, l'Institut Smithsonià i el començament de la construcció del Monument a Washington. El primer segell postal estatunidenc es va estampar durant la seva presidència. Va complir la seva paraula de ser president per només un mandat i es va retirar a la seva casa a Tennessee el març de 1849; tres mesos després va morir de còlera.

Els historiadors el descriuen com un dels presidents amb més èxit a promoure, obtenir suports i escometre les metes de la seva agenda presidencial. També ha estat descrit com el president menys conegut, però més influent de la història estatunidenca.^[4]