| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 desembre 1905  Hijkersmilde (Països Baixos) |
| Mort | 6 agost 1970 (64 anys) Amsterdam (Països Baixos) |
| Sepultura | Zorgvlied 52° 20′ 10″ N, 4° 54′ 08″ E / 52.336171°N,4.902257°E |
| Formació | Universitat de Groningen (–1930) Universitat de Göttingen (1930–1931) |
| Tesi acadèmica | Über arithmetische Eigenschaften analytischer Funktionen (1935 ) |
| Director de tesi | Johannes van der Corput |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat d'Amsterdam (1955–1970) Universitat d'Utrecht (1947–1955) Universitat de Groningen (1945–1947) Universitat de Leiden (1940–1941) Universitat de Groningen (1937–1940) |
| Membre de | |
| Professors | Johan Antony Barrau |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Robert Tijdeman, Abraham van der Sluis, Henk Jager, Gerrit Lekkerkerker, Hendrik Meijer, Hermanus van Rossum, Lubertus de Haan i Frans Kuiper |
| Família | |
| Cònjuge | Catharina Cornelia Johanna ten Cate |
| Pares | Jan Popken i Jantje Hofman |
Jan Popken (Hijkersmilde, 14 de desembre de 1905 - Amsterdam, 6 d'agost de 1970) va ser un matemàtic neerlandès.
Popken va néixer a Smilde, de família pagesa acomodada. Va estudiar matemàtiques a la universitat de Groningen, en la qual es va graduar el 1931. Després d'un curs d'estudis post-doctorals a la universitat de Göttingen, va tornar al seu país per ser professor de secundària. El 1935 va obtenir el doctorat a la universitat de Groningen amb una tesi sobre nombres transcendents dirigida per Johannes van der Corput. De 1937 fins a 1940 v ser professor ajudant ala universitat de Groningen i, a continuació, a la de Leiden, fins a l'ocupació nazi, quan va haver de tornar a l'ensenyament secundari. Acabada la Segona Guerra Mundial va ser nomenat professor de la universitat d'Utrecht el 1947, de la qual va passar a la d'Amsterdam el 1955.[1] La seva lliçó inaugural a Amsterdam portava per títol Mathesis en Maatschappij (Matemàtiques i Societat).[2] Va morir el 1970.
Popken és recordat sobre tot per un teorema, inclòs a la seva tesi doctoral de 1935, sobre els coeficients de les sèries de potències que satisfan equacions diferencials[3]i que pot aplicar-se a la demostració de la transcendència dels nombres.
- ↑ van der Corput, 1970, p. 244.
- ↑ Wansink, 1956-1957, p. 301.
- ↑ Mahler, 2006, p. 185.