Jean Oury

Plantilla:Infotaula personaJean Oury
Biografia
Naixement(fr) Serge Jean Eugène Oury Modifica el valor a Wikidata
5 març 1924 Modifica el valor a Wikidata
15è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 maig 2014 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Cour-Cheverny (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópsiquiatre, psicòleg, escriptor de no-ficció, psicoanalista Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansFernand Oury Modifica el valor a Wikidata


Jean Oury (La Garenne-Colombes, 5 de març de 1924 - Cour-Cheverny, 15 de maig de 2014) fou un psiquiatre i psicoanalista francès.[1][2] Figura destacada de la psicoteràpia institucional,[3] la qual havia implementat Francesc Tosquelles,[4][5] fou el fundador de la clínica de La Borde,[6] que va dirigir amb Félix Guattari fins a la seva mort. També va ser membre de l'École freudienne de París, fundada per Jacques Lacan.

La vida de Jean Oury tendeix a fusionar-se amb la seva obra, la clínica de La Borde.[7][8] Formà el Groupe de travail de psychothérapie et de sociothérapie institutionnelles (GTPSI) amb Hélène Chaigneau, Francesc Tosquelles, Horace Torrubia, Roger Gentis i Jean Ayme. El GTPSI es va reunir catorze vegades entre 1960 i 1966.[9]

El seu germà, Fernand Oury, és el creador del moviment educatiu de la pedagogia institucional.

« Atendre els malalts sense tractar l'hospital és una bogeria. »
— Jean Oury
  1. Peces, Juan «Jean Oury, renovador de la psicoterapia» (en castellà). El País [Madrid], 25-05-2014. ISSN: 1134-6582.
  2. Eric Favereau «Mort du psychiatre Jean Oury, fondateur de la clinique de La Borde». Libération, 16-05-2014. Arxivat de l'original el 2014-05-30 [Consulta: 27 juny 2020].
  3. Jean Oury. Les Symptômes primaires de la schizophrénie (en francès). Éditions d'une, 2016, p. 25. ISBN 979-10-94346-11-2. 
  4. «https://le-cercle-psy.scienceshumaines.com/la-psychotherapie-institutionnelle-de-jean-oury_sh_32472».
  5. Recueilli par Élodie Maurot «Jean Oury, psychiatre et psychanalyste : « Il faut assumer la transcendance de l'autre »». La Croix, 19-05-2014 [Consulta: 27 juny 2020].
  6. Eric Favereau «Jean Oury, fou de fous». Libération, 27-06-1998 [Consulta: 27 juny 2020].
  7. «Jean Oury : biographie, actualités et émissions France Culture» (en francès). France Culture. [Consulta: 16 agost 2018].
  8. Jean-François REY «Jean Oury, celui qui faisait sourire les schizophrènes». Libération, 21-05-2014 [Consulta: 27 juny 2020].
  9. Site internet des Actes du GTPSI

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne