Jean Rochefort

Jean Rochefort

Rochefort l'any 2013
Biografia
Naixement	(fr) Jean Raoul Robert Rochefort 29 abril 1930 20è districte de París (França)
Mort	9 octubre 2017 (87 anys) 14è districte de París (França)
Sepultura	Cemetery of Grosrouvre (en)
Formació	Conservatoire national supérieur d'art dramatique Lycée Corneille Escola Nacional Superior d'Arts i Tècniques del Teatre
Activitat
Camp de treball	Interpretació
Ocupació	director de cinema, actor de cinema, actor, actor de teatre, narrador d'audiollibres, consultor, actor de televisió
Activitat	1958 - 2017
Esport	esports eqüestres
Família
Cònjuge	Aleksandra Moskwa
Parella	Nicole Garcia
Fills	Louise Rochefort  () Clémence Rochefort  () Julien Rochefort  () Pierre Rochefort  () Nicole Garcia
Pares	Célestin Rochefort   i Fernande Rochefort
Premis
(2004)  Cavaller de l'orde del Mèrit agrícola (2002)  premi Lumières al millor actor (1999)  César d'honor (10 novembre 1998)  Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit (1978)  César al millor actor, per l'obra Le Crabe-Tambour (1976)  César al millor actor secundari, per l'obra Que la fête commence (1970)  Premi del Sindicat de la Crítica al millor actor  Premis César

Jean Rochefort (París, 29 d'abril de 1930 - 9 d'octubre de 2017)^[1] fou un actor francès.

Com els seus amics Jean-Pierre Marielle i Philippe Negrat, Jean Rochefort es va imposar a poc a poc com una figura del cinema francès des dels anys 1960. Conegut per la seva veu càlida i el seu bigoti, va actuar en prop de cent dotze films^[2] (cent cinquanta si es compten els telefilms).

En principi consagrat a segons papers, sobretot al costat de Jean-Paul Belmondo a Cartouche, Les Tribulacions d'un xinès a la Xina oL'Héritier, es va imposar com un actor principal des de 1972 amb el seu paper d'Alexandre Boursault a Les Feux de la Chandeleur , pel·lícula on té per companys Annie Girardot, Claude Jade i Bernard Le Coq.

Rochefort va ser al cap de munt del repartiment de diverses pel·lícules franceses notables, entre les quals Le Grand Blond avec une chaussure noire, L'Horloger de Saint-Paul, Que la fête commence, Un éléphant ça trompe énormément i la seva continuació, Nous irons tous au paradis, Le Crabe-tambour, Le Moustachu, Tandem, El marit de la perruquera (Le mari de la coiffeuse), Ridicule, o Sortir de l'armari (Le Placard). Alternant papers en pel·lícules de gran públic i en pel·lícules d'autor, ha esdevingut una figura emblemàtica del cinema francès.

Jean Rochefort va ser diverses vegades premiat, amb dos Premis César per papers el 1976 i 1978, i un César d'honor, coronant el conjunt de la seva carrera.