Back چين كلود ريسيت ARZ Jean-Claude Risset German Jean-Claude Risset English Jean-Claude Risset Spanish Jean-Claude Risset Finnish Jean-Claude Risset French ジャン＝クロード・リセ Japanese Jean-Claude Risset PCD Риссе, Жан-Клод Russian Жан-Клод Ріссе Ukrainian
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Jean Claude Raoul Olivier Risset  13 març 1938 Lo Puèi de Velai (França) | ||
| Mort | 21 novembre 2016 (78 anys) 5è districte de Marsella (França) | ||
| Director de recerca del CNRS | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | École Normale Supérieure Conservatoire de Paris | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | acústic, compositor, investigador | ||
| Ocupador | Centre Nacional de Recerca Científica | ||
| Moviment | Música clàssica | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Richard Kronland-Martinet (en)  | ||
| Premis | |||
| |||
   
| |||
Jean-Claude Risset (francès: [ʁisɛ]; 13 de març de 1938 - 21 de novembre de 2016) va ser un compositor francès, conegut sobretot per les seves contribucions pioneres a la música per ordinador. Risset era un antic alumne d'André Jolivet i antic company de feina de Max Mathews als Bell Labs.[1][2]
Risset va néixer a Le Puy-en-Velay, França. En arribar a Bell Labs, Nova Jersey, el 1964, va utilitzar el programari MUSIC IV de Max Mathews per recrear digitalment els sons dels instruments de llautó. Va fer enregistraments digitals de trompetes i va estudiar la seva composició timbral mitjançant eines d’anàlisi d’espectre "sincronitzades de to", revelant que l’amplitud i la freqüència dels harmònics (més correctament, parcials) d’aquests instruments diferirien en funció de la freqüència, la durada i l’amplitud. També se li atribueix la realització dels primers experiments sobre una sèrie de tècniques de síntesi, incloses la síntesi de FM i la forma d'ones.[1][2]
Després de l'escala discreta de Shepard, Risset va crear una versió de l'escala on els passos entre cada to són continus, i s'anomena adequadament l'escala de Risset contínua o Glissando Shepard-Risset.[3]
Risset també ha creat un efecte similar amb el ritme en què el tempo sembla augmentar o disminuir sense parar.[4][5]
Risset va ser el cap del departament d’informàtica de l’ IRCAM (1975-1979). Al MIT Media Labs, va compondre el primer Duet per a un pianista (1989).[6] Pel seu treball en música per ordinador i les seves 70 composicions, va rebre el primer Golden Nica (Premi Ars Electronica, 1987), el Gran Premi Giga-Hertz 2009,[7] i els màxims premis francesos en ambdues músiques (Grand Prix National de la Musique, 1990) i ciència (Medalla d’Or, Centre National de la Recherche Scientifique, 1999).[8]
Risset va morir a Marsella el 21 de novembre de 2016.[3]
- ↑ 1,0 1,1 «Jean-Claude Risset». brahms.ircam.fr. [Consulta: 23 novembre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 «Jean-Claude Risset (1938-2016)» (en francès). www.musicologie.org. [Consulta: 23 novembre 2018].
- ↑ 3,0 3,1 (en anglès) , 22-11-2016 [Consulta: 23 novembre 2018].
- ↑ Risset, Jean-Claude «Pitch and rhythm paradoxes: comments on "Auditory paradox based on fractal waveform"». Journal of the Acoustical Society of America, 80, 3, 1986, p. 961–962. DOI: 10.1121/1.393919.
- ↑ Stowell, D «And the beat goes on...forever?». Cs4fn Audio! Magazine, 3, 2010.
- ↑ (en anglès) Computer Music Journal, 41, 2, 6-2017, pàg. 7–14. DOI: 10.1162/comj_e_00418. ISSN: 0148-9267.
- ↑ (en anglès) [Consulta: 23 novembre 2018].
- ↑ CNRS. «CNRS The National Center for Scientific Research - CNRS Gold medalists» (en francès). www.cnrs.fr. Arxivat de l'original el 2019-05-03. [Consulta: 23 novembre 2018].