Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 juny 1917 ![]() París ![]() |
Mort | 19 agost 1992 ![]() París ![]() |
Formació | Conservatoire de Paris ![]() |
Activitat | |
Ocupació | pianista, pedagog musical, compositor, professor d'universitat ![]() |
Ocupador | Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa Conservatoire de Paris ![]() |
Gènere | Música clàssica ![]() |
Professors | Jean Gallon, Paul Dukas i Lazare-Lévy ![]() |
Alumnes | Frédéric Lodéon, Sonia Wieder-Atherton i Cyprien Katsaris ![]() |
Instrument | Piano ![]() |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Jean Hubeau (París, 22 de juny de 1917 - París, 19 d'agost de 1992) va ser un pianista, compositor i pedagog francès conegut especialment pels seus enregistraments de Gabriel Fauré, Robert Schumann i Paul Dukas, que són reconeguts com a versions de referència.
Va ingressar a l'edat de nou anys al Conservatori Nacional Superior de Música i de Dansa de París. Va estudiar composició amb Paul Dukas, piano amb Lazare Lévy, harmonia amb Jean Gallon i contrapunt amb Noël Gallon. Va rebre els primers premis en piano i en harmonia el 1930 als 13 anys.[1] Va guanyar el primer premi per a acompanyants amb 14 anys, i el 1934 va rebre el segon Prix de Roma[1] amb la seva cantata La llegenda de Roukmani (el primer premi va ser atorgat a Eugène Bozza). L'any següent, va ser homenatjat per Louis Diémer.
Amb Henry Merckel, Hubeau va fer un enregistrament molt elogiat de la sonata de violí K454 de Mozart el 1941.[1] El 1941, quan Claude Delvincourt va ser nomenat director del Conservatori, Hubeau[2] va ser nomenat a la plaça que va deixar Delvincourt al capdavant de l'Acadèmia de Música de Versalles.[1] A més, va exercir el càrrec de professor de música de cambra del Conservatori de París de 1957 a 1982, on va formar a molts estudiants com Jacques Rouvier, Géry Moutier, Michel Dalberto, Jean-Yves Thibaudet, Olivier Charlier, Roland Daugareil, Cécilia Tsan i Sonia Wieder-Atherton.
Landormy va descriure l'estil compositiu de Hubeau com un llenguatge senzill, sense intenció revolucionària, però que mostrava una frescor de la invenció evident en el material temàtic, el ritme i l'ús de timbres.