Jean Sibelius escolteu-ne la pronunciació en suec (?·pàg.), nascut Johan Julius Christian Sibelius (Hämeenlinna,[1] 8 de desembre de 1865 - Järvenpää, 20 de setembre de 1957) fou un compositor finlandès, un dels més populars de finals del segle xix i principis del xx. És reconegut de manera general com el compositor més destacat del seu país, i sovint se li reconeix el fet que la seva música va contribuir al fet que Finlàndia desenvolupés una identitat nacional més ferma quan el seu país estava lluitant contra diversos intents de russificació a finals del segle xix.[2]
El nucli de la seva obra és el seu conjunt de set simfonies, que, com les seves altres obres importants, es representen i enregistren regularment a Finlàndia i països d'arreu del món. Les seves altres composicions més conegudes són Finlandia, la Suite Karelia, Valse triste, el Concert per a violí, la simfonia coral Kullervo i El cigne de Tuonela (de la Suite Lemminkäinen). Les seves altres obres inclouen peces inspirades en la natura, la mitologia nòrdica i l'èpica nacional finlandesa, el Kalevala; més d'un centenar de cançons per a veu i piano; música incidental per a nombroses obres de teatre; l'òpera en un acte La donzella a la torre; música de cambra, música per a piano, música ritual maçònica[3] i 21 publicacions de música coral.
Sibelius va compondre prolíficament fins a mitjans dels anys vint, però després de completar la Setena Simfonia (1924), la música incidental de La Tempesta (1926) i el poema sonor Tapiola (1926), va deixar de produir obres importants en els seus últims 30 anys, una jubilació comunament coneguda com el "silenci de Järvenpää", (la ubicació de casa seva). Encara que té fama d'haver deixat de compondre, va intentar continuar escrivint, incloent-hi intents fallits d'una Vuitena Simfonia. Més tard, va escriure música maçònica i va reeditar algunes obres anteriors, tot i que va mantenir un interès actiu però no sempre favorable pels nous desenvolupaments de la música. Tot i que aquest "silenci" ha deixat sovint perplexos els estudiosos, en realitat, Sibelius ho tenia clar: sentia que ja havia escrit prou.
El bitllet finlandès de 100 marcs va mostrar la seva imatge fins al 2002, quan es va adoptar l'euro.[4] Des de l'any 2011, Finlàndia celebra el dia de la bandera el 8 de desembre, l'aniversari del compositor, també conegut com el Dia de la música finlandesa.[5] L'any 2015, amb motiu de la celebració del 150è aniversari del naixement de Sibelius, es van celebrar diversos concerts i esdeveniments especials, especialment a Hèlsinki, la capital finlandesa.[6]