Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 febrer 1748 Houndsditch (Regne de la Gran Bretanya) |
Mort | 6 juny 1832 (84 anys) Londres (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
Religió | Deisme |
Formació | Queen's College (1760–) Westminster School (1755–1760) |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia, dret, filosofia social, drets civils i polítics i drets civils |
Lloc de treball | Anglaterra |
Ocupació | filòsof, escriptor, activista pels drets dels animals, economista, reformador protestant, teòric polític, jurista, sufragista, comerciant, activista pels drets humans, advocat, politòleg, reformator (en) |
Període | Il·lustració |
Moviment | Utilitarisme |
Nom de ploma | Philip Beauchamp Gamaliel Smith |
Família | |
Cònjuge | cap valor |
Pares | Jeremiah Bentham i Alicia Woodward Grove |
Germans | Samuel Bentham |
Jeremy Bentham (Houndsditch i Londres, 15 de febrer de 1748 - Londres, 6 de juny de 1832) fou un pensador i reformador polític anglès, pare de l'utilitarisme.[1]
Jeremy Bentham va néixer a Houndsditch, Londres, el 15 de febrer de 1748, fill d'una rica i important família històrica de jutges, i va morir a Londres el 6 de juny de 1832. Va ser el pare de l'utilitarisme i des de petit va mostrar un gran interès en el camp de l'estudi.
Als tres anys llegia volums de la història d'Anglaterra, als cinc començava a tocar amb facilitat el violí i parlava amb fluïdesa altres llengües com el francès i el llatí als sis anys. En veure la seva facilitat en l'aprenentatge va ser enviat als 12 anys a The Queen's College, Oxford, i als 15 anys ja es va treure la carrera i als 18 tenia el màster que li va permetre exercir la professió de jurista. Quan va començar a treballar en una associació important d'advocats de Londres i de la resta d'Anglaterra, es va adonar dels greus errors del codi legal d'Anglaterra de mitjans del segle xviii, i des del moment que va entrar en aquella associació va buscar una nova política legislativa i reformes socials que afavoririen els plaers de la majoria i serien més útils per a la població.Tot i escriure molt, Bentham va publicar poc i fonamentalment se li deuen dues obres jurídiques, Fragment sobre el govern (1777) i Introducció als principis de la moral i la legislació. (1789), però va tenir una gran importància en l'àmbit britànic gràcies a la publicació de revistes polítiques de caràcter reformista i al seu cercle d'amics i deixebles, entre els quals destaca John Stuart Mill.
Bentham era un republicà, laic i partidari de l'abolició de l'esclavatge i d'acabar la pena de mort, També va ser un defensor dels dret dels homosexuals i dels drets dels animals. Es va oposar radicalment a les teories del dret natural (que qualificava de "disbarat sobre xanques").