Jim Morrison (anglès: James Douglas Morrison) (Melbourne, 8 de desembre de 1943 - 4t districte de París, 3 de juliol de 1971), de nom complet James Douglas Morrison, fou un cantant, escriptor i poeta, conegut per ser el vocalista i membre principal del grup The Doors.
Sex-symbol provocador, amb un comportament voluntàriament excessiu, veritable ídol de la música rock, però també intel·lectual compromès del moviment de la cançó protesta, en particular contra la Guerra del Vietnam, s'afirmà xaman i va obtenir una reputació de poeta maleït des que la seva mort prematura, en circumstàncies no gaire esclarides, el transformà en llegenda.
Junt amb el teclista Ray Manzarek va fundar The Doors el juliol de 1965, tot i que el grup no va veure la llum fins al 1967 amb el disc homònim i el single "Light My Fire". Morrison era conegut per les seves improvisacions de fragments poètics, que recitava mentre la banda continuava tocant en directe. Manzarek va dir d'ell que era "la personificació de la revolta contracultural hippie".[1]
Morrison va desenvolupar una dependència de l'alcohol que de vegades afectava les seves actuacions.[2][3][4] Va morir inesperadament a París als 27 anys. Com que no se li va practicar autòpsia, la causa de la seva mort continua generant controvèrsia. Tot i que The Doors van gravar dos àlbums més després del seu decés, la seva absència va marcar profundament el destí de la banda, motiu pel qual van acabar plegant el 1973. El 1993 Morrison fou incorporat al Rock and Roll Hall of Fame com a membre de The Doors.