Back Jimi Hendrix ACE Jimi Hendrix Afrikaans Jimi Hendrix AN جيمي هندريكس Arabic جيمى هيندريكس ARZ Jimi Hendrix AST Jimi Hendrix Aymara Cimi Hendriks Azerbaijani جیمی هندریکس AZB Jimi Hendrix BAR
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
.jpg)
James Marshall «Jimi» Hendrix (Seattle, Washington, 27 de novembre del 1942 - Londres, Anglaterra, 18 de setembre de 1970),[1] nascut Johnny Allen Hendrix, fou un guitarrista, cantautor i compositor estatunidenc. Tot i romandre només quatre anys a la fama, està àmpliament considerat com un dels guitarristes elèctrics més influents de la història de la música popular i com un dels músics més cèlebres del segle xx. La Rock and Roll Hall of Fame el descriu com «probablement el millor instrumentista de la història de la música rock».[2]
Nascut a Seattle, Hendrix començà a tocar la guitarra als 15 anys. El 1961 s'allistà a l'Exèrcit dels EUA; l'any següent rebé una baixa honorable. Poc després es mudà a Clarksville (Tennessee) i començà a fer actuacions pel chitlin' circuit, guanyant-se un lloc al grup de teloners de The Isley Brothers i després amb Little Richard, amb el qual continuà treballant fins a mitjan 1965. Després tocà amb Curtis Knight and the Squires abans de traslladar-se a Anglaterra a finals del 1966, quan Linda Keith el descobrí i al seu torn interessà al baixista de The Animals, Chas Chandler, en convertir-se en mànager seu. En pocs mesos Hendrix aconseguí tres èxits que assoliren el top 10 del Regne Unit amb The Jimi Hendrix Experience: «Hey Joe», «Purple Haze» i «The Wind Cries Mary». Guanyà fama als EUA després de la seva actuació al Monterey Pop Festival de 1967; l'any següent Electric Ladyland, el seu tercer i últim àlbum d'estudi, assolia la primera posició als Estats Units; esdevingué el seu treball més reeixit comercialment i l'únic dels seus àlbums que seria número u. Com a actuador més ben pagat del món, encapçalà el Woodstock Festival el 1969 i l'Isle of Wight Festival de 1970 abans de morir accidentalment el 18 de setembre de 1970, asfixiant-se després de prendre barbitúrics a l'edat de 27 anys.
Les influències musicals de Hendrix foren el rock and roll i el blues elèctric nord-americà. Preferia els amplificadors de distorsió a alt volum i amb guany i utilitzà com a instrumentals els sons abans indesitjables causats per la realimentació positiva de l'amplificador de guitarra. Va ajudar a popularitzar l'ús del wah-wah al rock de masses i va ser el primer artista a utilitzar efectes de phaser estereofònics als enregistraments. Holly George-Warren de Rolling Stone comentà: «Hendrix fou pioner de l'ús de l'instrument com una font de so electrònic. Els tocadors d'abans havien experimentat amb la realimentació i la distorsió, però Hendrix convertí aquests efectes i altres en un vocabulari controlat i fluid cada part tan personal com el blues amb què començà».[3]
Hendrix fou rebedor de diversos premis musicals al llarg de la seva vida i pòstumament. El 1967 els lectors de Melody Maker el votaren com a Músic Pop de l'Any i el 1968, la Billboard l'anomenà l'Artista de l'Any i la Rolling Stone el proclamà Actuador de l'Any. Disc and Music Echo l'honoraren com a ... Rolling Stone enumerà els seus tres àlbums d'estudi, Are You Experienced, Axis: Bold as Love i Electric Ladyland, entre els 100 millors àlbums de tots els temps, i a Hendrix com a millor guitarrista i sisè millor artista de tots els temps.
- ↑ «Jimi Hendrix». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Biography of the Jimi Hendrix Experience». Rock and Roll Hall of Fame. Arxivat de l'original el 1 de febrer 2013. [Consulta: 25 febrer 2013].
- ↑ George-Warren, Holly. The Rolling Stone Encyclopedia of Rock & Roll (en anglès). Fireside, 2005, p. 428. ISBN 978-0-7432-9201-6.Arxivat [Date error] (2), a Wayback Machine.