El jive (veu anglesa) és un ball de saló molt ràpid originat als Estats Units per part de negres estatunidencs als primers anys de la dècada del 1930. Deriva del bugui-bugui, amb moltes similituds amb el rock and roll, que s'executa amb salts, acrobàcies i moviment accentuat de malucs.[1] Es tracta d'una forma ultraballable del jazz dels anys 40 del segle xx anomenada també jump, que sorgeix a partir del bugui-bugui i del jitter-bug i que es fonamenta en la secció de metall de les orquestres.
En els balls de saló de competició, el jive s'agrupa sovint amb els balls de saló d'inspiració llatina, encara que les seves arrels es basen en el ball swing i no en el ball llatí.[2]
El nom de la dansa prové del nom d'una forma d'argot vernacular afroamericà, popularitzada a la dècada de 1930 per la publicació d'un diccionari de Cab Calloway, famós líder i cantant de jazz.[3]