Joan I de Borgonya (francès: Jean Ier de Bourgogne) (Dijon, 28 de maig de 1371 - Montereau-Fault-Yonne, 10 de setembre de 1419) va ser duc de Borgonya (1404-1419) i comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1405-1419). Descendent de la família reial francesa que va governar l'estat de Borgonya des del 1404 fins a la seva mort el 1419.[1] Va tenir un paper clau en els afers nacionals francesos durant el segle XV, especialment en les lluites per governar el país pel seu cosí el rei Carles VI, malalt mental, i la Guerra dels Cent Anys amb Anglaterra. Un polític temerari, despietat i sense escrúpols,[1] Joan va assassinar el germà del rei, el duc d'Orleans, en un intent d'aconseguir el control del govern, cosa que va provocar l'esclat de la guerra civil Armagnac-Borgonya a França i, al seu torn, va culminar amb la seu propi assassinat el 1419.