Joan el Cec[1] (10 d'agost de 1296 – 26 d'agost de 1346), de la casa de Luxemburg i fill de l'emperador Enric VII, va ser rei de Bohèmia (1310-1346) i comte de Luxemburg (1313-1346). És conegut per haver mort lluitant en batalla als cinquanta anys, quan feia més d'una dècada que estava cec.