![]() |
Per a altres significats, vegeu «Joan Brunet i Mauri». |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 desembre 1822 ![]() Avinyó (França) ![]() |
Mort | 23 octubre 1894 ![]() Avinyó (França) ![]() |
Causa de mort | suïcidi ![]() |
![]() | |
1876 – 1894 | |
Captain (en) ![]() | |
![]() | |
Activitat | |
Ocupació | poeta, pintor, peintre sur verre (fr) ![]() ![]() |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Cécile Brunet ![]() |
Joan Brunet (Avinyó, 27 de desembre de 1822 - Avinyó, 23 d'octubre de 1894) fou un poeta occità i un dels fundadors del Felibritge. Publicà sota el pseudònim "felibre de l'arc de seda".[1][2][3]
El 21 de maig de 1854, participà en la fundació del Felibritge amb Josèp Romanilha, Frederic Mistral, Teodòr Aubanèu, Anfós Tavan, Pau Giera i Ansèume Matieu.[4]
Va publicar col·leccions de poemes i dites en occità provençal. Els seus primers poemes els va publicar al diari francès literari Musée des familles el 1867.[5]
El 1867 va acollir a casa seva, al nombre 17 del carrer Garlanda d'Avinyó, el polític i poeta català Víctor Balaguer, líder del Partit Liberal i francmaçó com ell, durant el seu exili el 1867.