Back Juan Carlos I Afrikaans Juan Carlos I. (Spanien) ALS Chuan-Carlos I d'Espanya AN Iohannes Carl I Spena Cyning ANG خوان كارلوس الأول Arabic خوان كارلوس الاولانى ملك اسبانيا ARZ Xuan Carlos I d'España AST I Xuan Karlos Azerbaijani بیرینجی خوآن کارلوس (ایسپانیا) AZB Chuans Karluosos I BAT-SMG

Joan Carles I d'Espanya

Plantilla:Infotaula personaSa Majestat Modifica el valor a Wikidata
Joan Carles I d'Espanya
Imatge
(2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 gener 1938 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Rei emèrit d'Espanya
19 juny 2014 –
Monarca d'Espanya
22 novembre 1975 – 17 juny 2014 (abdicació de Joan Carles I)
← Alfons XIII d'Espanya – Felip VI d'Espanya →
Cap d'Estat d'Espanya
22 novembre 1975 – 17 juny 2014
Príncep d'Espanya
22 juliol 1969 – 22 novembre 1975
← cap valor – Supressió del càrrec → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaPalau de la Zarzuela Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut San Isidro de Madrid
Villa St. Jean International School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alçada182 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes79 kg Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsVerd Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca, aristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsÁngel López-Amo Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarCapità General de l'Exèrcit (1975–2014)
Capità General de l'Exèrcit de l'Aire
Capità General de l'Armada Espanyola Modifica el valor a Wikidata
Comandant de (OBSOLET)Forces Armades d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1972Jocs Olímpics d'Estiu de 1972 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei emèrit d'Espanya (2014–)
Comte de Barcelona (1993–2014)
Rei d'Espanya (1975–2014)
Infant d'Espanya (1938–)
Rei de València
Rei de Jaén
Rei de Múrcia
Rei de Mallorca
Rei de Jerusalem
Rei de les Illes Canàries
Rei de Toledo
Rei de Granada
Rei de Navarra
Rei
Rei de Galícia
Rei d'Aragó
Rei de Lleó
Rei de Castella
Príncep d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Borbó a Espanya Modifica el valor a Wikidata
CònjugeSofia de Grècia (1962–) Modifica el valor a Wikidata
ParellaMarta Gayà
Corinna Larsen
Bárbara Rey Modifica el valor a Wikidata
FillsHelena de Borbó i Grècia
 () Sofia de Grècia
Cristina de Borbó i Grècia
 () Sofia de Grècia
Felip VI d'Espanya
 () Sofia de Grècia Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan de Borbó i Battenberg Modifica el valor a Wikidata  i Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies Modifica el valor a Wikidata
GermansMargarida de Borbó i Borbó
Pilar de Borbó i Borbó
Alfons de Borbó i Borbó Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
2 juny 2014abdicació de Joan Carles I
23 febrer 1981cop d'estat del 23 de febrer
22 novembre 1975Proclamació de Joan Carles I
discurs de Joan Carles I contra l'intent de cop d'Estat
Papers de Panamà Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0207526 FilmAffinity: 420304743 TMDB.org: 1789530 Modifica el valor a Wikidata

Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938)[1] fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I[2] entre el 22 de novembre de 1975[1] i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI. Ostenta de manera vitalícia el títol de rei i és capità general de les Forces Armades a la reserva,[3][4][5] encara que no exerceix funcions constitucionals sinó només protocol·làries com a membre de la Família Reial. El juny de 2019, cinc anys després de la seva abdicació, va anunciar la seva retirada definitiva de la vida pública i institucional.[6]

Joan Carles és el net d'Alfons XIII, l'últim rei d'Espanya abans de l'abolició de la monarquia el 1931 i la posterior declaració de la Segona República espanyola. Joan Carles va néixer a Roma durant l'exili de la seva família. El Generalísimo Francisco Franco es va fer càrrec del govern d'Espanya després de la seva victòria a la Guerra Civil espanyola el 1939; així i tot, el 1947 es va afirmar la condició d'Espanya com a monarquia i es va aprovar una llei que permetia a Franco triar el seu successor. El pare de Joan Carles, Joan de Borbó i Battenberg, era el tercer fill del rei Alfons i va renunciar a les seves reivindicacions al tron el gener de 1941. Franco veia Joan de Borbó com a massa liberal, i el 1969 va decidir que Joan Carles fos el seu successor com a cap d'Estat.[7] Va exercir funcions interines com a cap d'Estat durant la malaltia de Franco.

Joan Carles va ser proclamat cap d'Estat el 22 de novembre de 1975, després de la mort de Francisco Franco, d'acord amb la Llei de Successió del Cap d'Estat de 1947 i la Llei de 22 de juliol de 1969. S'esperava que Joan Carles continués el llegat franquista, però poc després de la seva proclamació va introduir reformes per desmantellar el règim franquista i iniciar la transició espanyola cap a la democràcia. Això va provocar l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978, ratificada per referèndum popular el 6 de desembre de 1978 i promulgada el 27 de desembre del mateix any, que va restablir una monarquia constitucional. La Constitució espanyola reconeix expressament a Joan Carles com a «Rei d'Espanya i legítim hereu de la dinastia històrica de Borbó». La Constitució confereix a la seva dignitat el rang de símbol de la unitat nacional i cap de l'Estat.

El paper de rei en la Transició espanyola i la seva intervenció durant l'intent de cop d'Estat del 1981, el seu suport a la unitat europea i la seva contribució a l'hora d'estrènyer relacions diplomàtiques han estat objecte de diversos homenatges, reconeixements, premis i guardons internacionals. Sobre el seu paper durant els primers anys del seu regnat, la revista Time publicaria que el rei Joan Carles va sorgir «com un dels herois més sorprenents i inspiradors de la llibertat del segle xx, al desafiar un intent de cop militar que pretenia subvertir la jove democràcia postfranquista d'Espanya».[8] El 2008, va ser considerat el líder més popular de tota Iberoamèrica.[9]

La seva imatge davant els mitjans de comunicació i davant l'opinió pública va començar a deteriorar-se arran del cas Nóos, un judici per corrupció que implicava directament a una de les seves filles, la infanta Cristina, i que culminaria amb l'ingrés a presó de l'espòs d'aquesta, Iñaki Urdangarín. Després, el 2012, el monarca va patir un accident a Botswana pel qual va haver de ser evacuat a Espanya; per aquest contratemps es va saber que el rei havia viatjat a país africà per a participar en una cacera d'elefants patrocinada per influents homes de negocis saudites i organitzada per la seva llavors amant Corinna zu Sayn-Wittgenstein, més coneguda com a Corinna Larsen.[10]

El juny de 2014 va abdicar en el seu fill Felip,[11] que va pujar al tron com Felip VI d'Espanya. Es va decretar, però, que Joan Carles conservés de manera vitalícia i honorífica el títol de rei, el tractament de majestat i honors anàlegs als de l'hereu de la Corona.[12] Cinc anys després, el 2019, va comunicar que abandonava definitivament la vida institucional,[13] i un any més tard, a causa de les creixents sospites de corrupció, va ser privat pel seu fill Felip VI de l'assignació pressupostària que percebia de la Casa Reial.[nota 1][14]

El 3 d'agost de 2020, la Casa Reial espanyola va anunciar la seva sortida del país,[15] després d'enviar una carta al seu fill en què justificava la seva decisió arran de la repercussió pública de «certs esdeveniments passats» de la seva vida privada, relacionats amb les investigacions dutes a terme per la justícia suïssa i posteriorment espanyola per presumptes casos de corrupció i enriquiment il·lícit gràcies als suposats vincles amb empreses de l'Aràbia Saudita.[16][17] Encara no dos anys després d'haver fugit, Joan Carles I va tornar a Espanya en un «viatge personal» del seu exili a Abu Dhabi.[18] Diversos mitjans van assegurar que el rei emèrit s'hostatjaria a la casa de Sanxenxo del seu amic regatista Pedro Campos,[19][20] abans de viatjar a Madrid per a reunir-se amb el seu fill Felip VI,[21][22] i després tornar a Abu Dhabi.

  1. ↑ 1,0 1,1 Pérez de Lama, 1998, p. 63.
  2. ↑ López Guerra, 2019, p. 73.
  3. ↑ «Real Decreto 470/2014, de 13 de junio, por el que se modifica el Real Decreto 1368/1987, de 6 de noviembre, sobre régimen de títulos, tratamientos y honores de la Familia Real y de los Regentes» ( PDF) (en castellà). BOE, 19-06-2014. Arxivat de l'original el 2020-08-30. [Consulta: 11 agost 2020].
  4. ↑ «Ley 17/1989, de 19 de julio, Reguladora del Régimen del Personal Militar Profesional» ( PDF) (en castellà). BOE, 19-07-1989. Arxivat de l'original el 2020-08-20. [Consulta: 11 agost 2020].
  5. ↑ González, Miguel «El Rey será capitán general en la reserva y no se “jubilará” del Ejército» (en castellà). El País, 17-06-2014. Arxivat de l'original el 2017-08-27 [Consulta: 11 agost 2020].
  6. ↑ Alberola, Miquel «El rey Juan Carlos se retira de la vida pública» (en castellà). El País, 28-05-2019. Arxivat de l'original el 2020-08-13 [Consulta: 11 agost 2020].
  7. ↑ «Those Apprentice Kings and Queens Who May – One Day – Ascend a Throne» (en anglès). The New York Times, 14-11-1971. Arxivat de l'original el 2018-08-14 [Consulta: 11 agost 2020].
  8. ↑ Chua-Eoan, Howard «Beyond Soccer: The Poignance (and Royalty) of Spain's Soft Power» (en anglès). Time, 05-07-2012. Arxivat de l'original el 2020-08-20. ISSN: 0040-781X [Consulta: 11 agost 2020].
  9. ↑ «Juan Carlos, el líder más popular a Iberoamérica» (en castellà). El Mundo. Arxivat de l'original el 2020-12-13 [Consulta: 11 agost 2020].
  10. ↑ Araluce, Gonzalo «La noche en la que a Juan Carlos I se le cayeron encima un elefante, Corinna y la Corona» (en castellà). El Español, 13-04-2017. Arxivat de l'original el 2020-08-04 [Consulta: 11 agost 2020].
  11. ↑ Romero, Ana «El Rey abdica» (en castellà). El Mundo, 14-06-2012. Arxivat de l'original el 2020-08-16 [Consulta: 11 agost 2020].
  12. ↑ «Real Decreto 470/2014, de 13 de junio, por el que se modifica el Real Decreto 1368/1987, de 6 de noviembre, sobre régimen de títulos, tratamientos y honores de la Familia Real y de los Regentes» ( PDF) (en castellà). BOE p. 46399, 19-06-2014. Arxivat de l'original el 2020-08-30. [Consulta: 11 agost 2020].
  13. ↑ Font, Consuelo «La despedida del Rey Juan Carlos: ni los Reyes en la comida ni Victoria Federica en los toros» (en castellà). El Mundo, 03-06-2019. Arxivat de l'original el 2020-08-20 [Consulta: 11 agost 2020].
  14. ↑ «El Rey Felipe renuncia a la herencia de Don Juan Carlos y le retira su asignación» (en castellà). Europa Press, 15-03-2020. Arxivat de l'original el 2020-08-20. [Consulta: 11 agost 2020].
  15. ↑ «Comunicado de la Casa de S.M. el Rey» (en castellà). Casa Real, 03-08-2020. Arxivat de l'original el 2020-08-07. [Consulta: 5 agost 2020]. «Ahora, guiado por el convencimiento de prestar el mejor servicio a los españoles, a sus instituciones y a ti como Rey, te comunico mi meditada decisión de trasladarme, en estos momentos, fuera de España.»
  16. ↑ «Spain's former king to go into self-imposed exile amid corruption allegations» (en anglès). Los Angeles Times. Associated Press, 04-08-2020. Arxivat de l'original el 2022-03-21 [Consulta: 11 agost 2020].
  17. ↑ Minder, Raphael «Juan Carlos, Spain's Former King, Quits Country Amid Multiple Investigations» (en anglès). The New York Times, 03-08-2020. Arxivat de l'original el 2022-03-21. ISSN: 0362-4331 [Consulta: 11 agost 2020].
  18. ↑ Laura García y Ana Gómez. «Un año de Juan Carlos I en Abu Dabi: la incógnita sobre sus gastos, regularizaciones fiscales e investigaciones» (en castellà). Newtral, 01-08-2021. Arxivat de l'original el 16 de novembre 2021. [Consulta: 16 novembre 2021].
  19. ↑ «El alcalde de Sanxenxo confirma la visita de Juan Carlos I este fin de semana para la regata InterRías: “Estará aquí”» (en castellà). El País, 17-05-2022. Arxivat de l'original el 2022-05-18. [Consulta: 19 maig 2022].
  20. ↑ 20minutos. «Regatas, amigos, familia y "postpartido"... la agenda del rey emérito en su retorno a España» (en castellà), 19-05-2022. Arxivat de l'original el 2022-05-19. [Consulta: 19 maig 2022].
  21. ↑ «La casa real confirma que Juan Carlos I estará en España de jueves a lunes, cuando se reunirá con Felipe VI en La Zarzuela» (en castellà), 18-05-2022. Arxivat de l'original el 2022-05-18. [Consulta: 19 maig 2022].
  22. ↑ Rodríguez, Ana María. «Juan Carlos I confirma a Zarzuela que viaja este jueves a Sanxenxo y que el lunes verá a Felipe VI en Madrid» (en castellà), 18-05-2022. Arxivat de l'original el 2022-05-19. [Consulta: 19 maig 2022].


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne