Back جون الأول، كونت درو Arabic جون الاول كونت درو ARZ Jan I. z Dreux Czech Johann I. (Dreux) German Ιωάννης Α΄ του Ντρε Greek John I, Count of Dreux English Jean Ier de Dreux French Xoán I de Dreux Galician Jean I dari Dreux ID ジャン1世 (ドルー伯) Japanese
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1215 (Gregorià)  |
| Mort | 1249 (Gregorià) (33/34 anys) Nicòsia |
| Sepultura | Catedral de Santa Sofía |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Setena Croada |
| Altres | |
| Títol | Count of Dreux (en)  |
| Família | Casa de Dreux |
| Cònjuge | Maria de Borbó-Dampierre (1240 (Gregorià)–) |
| Fills | Yolande de Dreux, Robert IV de Dreux, John of Dreux |
| Pares | Robert III de Dreux i Aénor de Saint-Valery |
| Germans | Robert I de Beu Violant de Dreux |
 | |
 | |
Joan I de Dreux (1215 - Nicòsia, 1249) va ser comte de Dreux i de Braine. Era fill de Robert III, comte de Dreux, i d'Elionor de Saint-Valery.[1]
Armat cavaller per Lluís IX de França, va seguir aquest últim durant diverses guerres, primer contra els anglesos a Poitou (batalla de Taillebourg al 1242), després durant la Setena Croada el 1249. Va morir durant una escala al Regne de Xipre.[2]
Es va casar al 1240 amb Maria de Borbó-Dampierre, filla de d'Arquimbald VIII el Gran, senyor de Borbó i Beatriu de Montluçon.[3][4] Van tenir diferents fills:
- Robert IV de Dreux, comte de Dreux, de Braine i senyor de Montfort
- Iolanda, casada amb Amalric II, senyor de Craon, i posteriorment amb Joan II de Trie, comte de Dammartin
- Joan, templer
- ↑ Richard of Devizes and Geoffrey de Vinsauf, Chronicles of the crusades, (George Bell and Sons, 1903), p. 376.
- ↑ Rerum Britannicarum medii aevi scriptores, Vol.44, Part 3, Ed. Sir Frederic Madden, (Longmans, Green, and Co, 1869), 564.
- ↑ Jochen Schenk, Templar Families: Landowning Families and the Order of the Temple in France, c. 1120-1307, (Cambridge University Press, 2012), 201.
- ↑ Michelle Bubenicek, Quand les femmes gouvernent: droit et politique au XIVe siècle:Yolande de Flandre, Droit et politique au XIV siecle, (Ecole des Chartes, 2002), 54.