Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit

Estàtua en honor a Joan Salvat-Papasseit ubicada al Moll de la Fusta de Barcelona, per Rob Krier
Biografia
Naixement	16 maig 1894 Barcelona
Mort	7 agost 1924 (30 anys) Barcelona
Sepultura	Cementiri de Montjuïc, tram 7è, avda. Sant Jordi, nínxol 563.
Altres noms	Gorkiano
Nacionalitat	Catalana
Formació professional	Autodidacta sense estudis regulars
Activitat
Ocupació	poeta, escriptor, periodista
Influències	Henrik Ibsen
Família
Cònjuge	Carme Eleuterio i Ferrer
Signatura

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924)^[1] va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacte. Considerat un dels principals poetes d'avantguarda en català i molt influent a partir dels 1960s, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en català i castellà, simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu, optimista i vital, contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguda als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.

A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle xx i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis ha estat de lectura obligada a l'ensenyament secundari de Catalunya.