Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 febrer 1899 ![]() Balaguer (Noguera) ![]() |
Mort | 8 abril 1985 ![]() Balaguer (Noguera) ![]() |
![]() | |
1954 – 1976 ← Josep Tarradellas i Joan – Heribert Barrera i Costa → | |
![]() | |
1932 – 1980 ![]() | |
Activitat | |
Lloc de treball | Balaguer, Barcelona, Montpeller, París, Epinay-sur-Orge |
Ocupació | periodista, polític ![]() |
Partit | Esquerra Republicana de Catalunya ![]() |
Joan Sauret i Garcia (Balaguer, 20 de febrer de 1899 - Balaguer, 8 d'abril de 1985)[1] fou un periodista, polític i impressor català. Del 1954 al 1976 va ser el líder d'Esquerra Republicana de Catalunya a l'exili com a secretari general. Durant la seva joventut va impulsar diverses publicacions i revistes com Pla i Muntanya[2] (1925-1935), un dels quinzenals més importants de les terres de Ponent durant la primera meitat del segle xx. Va ser un dels fundadors d'ERC i l'any 1932 va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya. Va col·laborar en diversos diaris de Barcelona, entre els quals La Campana de Gràcia[3] i La Humanitat.[4]
L'any 1937 va ser nomenat director general de Sanitat, càrrec que va mantenir fins que l'avenç de les tropes franquistes durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) el va obligar a exiliar-se a França. A l'exili hi va viure 44 anys, 22 dels quals els va passar com a secretari general del seu partit. Va ser una de les personalitats republicanes que més es va implicar en la visibilitat de Catalunya a Europa. És autor de tres llibres, un dels quals, L'Exili Polític Català, és una referència sobre la diàspora catalana després de la guerra. Amb 83 anys va tornar a Balaguer, ciutat on va morir dos anys després.