Johan Antony Barrau (Oisterwijk, 3 d'abril de 1873 - Utrecht, 8 de gener de 1953) va ser un matemàtic neerlandès.
Barrau es va formar a l'Escola Naval Reial dels Països Baixos a la població de Willemsoord. Des del 1891 fins al 1898 va ser oficial de la Marina Reial dels Països Baixos i, més tard, del cos de marines dels Països Baixos.[1] Tanmateix, va deixar el servei i es va convertir en professor de matemàtiques de l'institut de secundària a Dordrecht i, després, a Amsterdam, on va estudiar a la universitat d'Amsterdam. El 1907 va obtenir el doctorat en aquesta universitat sota la supervisió de Diederik Korteweg. Del 1908 al 1913 va ser professor de matemàtiques a la universitat de tècnica de Delft. Va ser professor de geometria diferencial sintètica, analítica i descriptiva a la universitat de Groningen del 1913 al 1928, on va tenir com alumne destacat Jan Hendrik Oort.[2] Des del 1928 fins a la seva jubilació el 1943, als 70 anys, va ser professor a la universitat d'Utrecht. Va rebre diversos guardons civils i militars. Barrau va publicar un llibre de text sobre geometria analítica i diversos articles en revistes nacionals i internacionals.
Va ser conferenciant convidat dels congresos internacionals de matemàtiques de 1920 (Estrasburg) i de 1924 (Toronto).