Biografia | |
---|---|
Naixement | 4 novembre 1744 ![]() Basilea (Antiga Confederació Suïssa) ![]() |
Mort | 13 juliol 1807 ![]() Berlín (Regne de Prússia) ![]() |
Sepultura | Cementiri St. Laurentius, 31-17-09 52° 26′ 36″ N, 13° 33′ 54″ E / 52.44326596°N,13.56486939°E ![]() |
Formació | Universitat de Basilea |
Director de tesi | Daniel Bernoulli ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques, astronomia, observatori astronòmic, geografia, filosofia, dret, traducció de l'alemany, traducció al francès i edició ![]() |
Lloc de treball | Berlín ![]() |
Ocupació | Matemàtiques |
Organització | Acadèmia de Ciències de Berlin |
Membre de | |
Influències | |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Família | Família Bernoulli ![]() |
Cònjuge | Caroline Sophie von Tempelhoff (1791–1807) Veronika Beek (1769–dècada del 1780) ![]() |
Pares | Johann Bernoulli II ![]() ![]() |
Germans | Jakob Bernoulli II Niklas de Johannes Bernoulli Daniel II Bernoulli ![]() |
Parents | Daniel Bernoulli, oncle Nicolaus Bernoulli II, oncle ![]() |
![]() ![]() |
Johann Bernoulli III va ser un matemàtic suís del segle xviii. Era fill de Johann Bernoulli II i de ben petit va demostrar els seus talents, fins al punt que a l'edat de catorze anys es va graduar en dret a la Universitat de Basilea, i als dinou anys era professor a Berlin. En aquesta ciutat va coincidir amb Euler, Lagrange i Lambert.
El 1764, Frederic II de Prússia li va encarregar reviure i renovar l'observatori astronòmic de l'Acadèmia de Berlín, tasca per a la qual no estava gaire dotat per la seva pobra salut i la poca capacitat com a observador astronòmic. El 1769 va esdevenir astrònom reial.
Entre 1776 i 1789, va ser l'editor del Leipziger Magazin für reine und angewandte mathematik (Revista de Leipzig de matemàtiques pures i aplicades), en què va publicar, pòstumament, obres de Lambert.[1]
El 1791, va ser nomenat director de la classe de matemàtiques de l'Acadèmia de Berlín en substitució de Jean de Castillon.[2]
Va morir a Köpenick, actualment un barri del sud de Berlín, però aleshores una ciutat independent i va ser enterrat al seu cementiri. En clausurar-se el cementiri el 1811, les seves restes van ser traslladades al cementiri St. Laurentius, on reposen amb les de la seva segona esposa.[3]