Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 gener 1746 ![]() Zúric (Suïssa) ![]() |
Mort | 17 febrer 1827 ![]() Brugg (Suïssa) ![]() |
Causa de mort | càncer ![]() |
Sepultura | Birr ![]() |
Catedràtic | |
![]() | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Zúric ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Pedagogia ![]() |
Ocupació | pedagog ![]() |
Ocupador | Universitat de Zúric ![]() |
Membre de | |
Professors | Johann Rudolf Tschiffeli ![]() |
Alumnes | Allan Kardec, Friedrich Wilhelm August Fröbel, Louis-Vincent Tardent i Peter Kaiser ![]() |
Influències | |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Cònjuge | Anna Pestalozzi-Schulthess ![]() |
Johann Heinrich Pestalozzi (Zúric, 12 de gener de 1746 - Brugg, 17 de febrer de 1827) va ésser un escriptor i pedagog suís.
Johann Heinrich Pestalozzi, també conegut com a Enric Pestalozzi, va lluitar tota la seva vida per reformar la pedagogia tradicional i portar-la cap a una educació popular, és a dir, va ser un dels primers modernitzadors que va portar a la pedagogia actual. Pestalozzi defensava que l'educació es podia realitzar únicament conforme a una llei, en concret amb l'harmonia amb la natura. Partint d'aquest principi, s'arriba de mica en mica a la necessitat de llibertat en l'educació de l'infant, és a dir, perquè l'infant pugui actuar com vulgui estant en contacte amb la natura, cal que sigui lliure.
Va ser seguidor de Johann Bernhard Basedow i Jean-Jacques Rousseau i va portar a la pràctica les seves idees en diversos centres educatius. Al seu voltant s'aplegaren Johann Gotlieb Fichte, Johann Friedrich Herbart i Friedrich Wilhelm August Fröbel. Tot i partir de Rousseau, la seva doctrina insisteix en els deures socials i en la progressiva adquisició de l'hàbit de l'esforç. Els seus mètodes pedagògics són actius, pràctics i, sobretot, antiverbalistes.[1]