Biografia | ||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 7 gener 1989 ![]() Gera (Alemanya) ![]() | |||||||||||||||||||||||||||||||
Alçada | 179 cm ![]() | |||||||||||||||||||||||||||||||
Pes | 77 kg ![]() | |||||||||||||||||||||||||||||||
Activitat | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | ciclista ![]() | |||||||||||||||||||||||||||||||
Esport | ciclisme de carretera ![]() | |||||||||||||||||||||||||||||||
Posició a l'equip | Esprínter ![]() | |||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||
Participà en | ||||||||||||||||||||||||||||||||
2024 | Classificació Mundial UCI 2024 (409è)../... 25+ ![]() |
|||||||||||||||||||||||||||||||
Lloc web | johndegenkolb.de ![]() | |||||||||||||||||||||||||||||||
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Medaller | |||
---|---|---|---|
Ciclisme | |||
Campionat del Món ![]() | |||
![]() |
Varese 2008 | ruta sub-23 | |
![]() |
Geelong 2010 | ruta sub-23 |
John Degenkolb (Gera, Turíngia, 7 de gener de 1989) és un ciclista alemany professional des del 2008. Actualment corre al Team DSM. També ha completat la formació per a exercir de policia de la seva localitat.[1]
Destaca per ser un corredor força complet, hàbil a l'hora d'esprintar i veloç en les contrarellotges. En el seu palmarès hi destaquen dos monuments ciclistes (la París Roubaix[2] i la Milà-Sanremo[3] el 2015), diverses clàssiques, com el Gran Premi de Frankfurt de 2011, la Vattenfall Cyclassics i la París-Tours de 2013 o la Gant-Wevelgem de 2014, i victòries d'etapes a les tres grans voltes: deu etapes i la classificació dels punts a la Vuelta a Espanya, una etapa al Giro d'Itàlia de 2013 i una altra al Tour de França del 2018. El 2012 es proclamà vencedor de l'UCI Europa Tour.[4]
El gener de 2016, va ser atropellat per una conductora britànica mentre entrenava a prop de Calp i va patir lesions molt fortes que l'han llastat tota la resta de trajectòria.[5] A desgrat de l'accident, aquell any, tot i no poder competir fins al maig, va aconseguir guanyar l'Arctic Race of Norway i la clàssica Sparkassen Münsterland Giro.[4] Des de llavors, només ha aconseguit guanyar 6 altres proves, etapa al Tour de França inclosa el 2018.[6]