John Jacob Abel

John Jacob Abel

Biografia
Naixement	19 maig 1857 Cleveland (Ohio)
Mort	26 maig 1938 (81 anys) Baltimore (Maryland)
Residència	Baltimore
Formació	Universitat de Michigan Universitat Johns Hopkins Universitat d'Estrasburg
Activitat
Camp de treball	Bioquímica
Ocupació	bioquímic, professor d'universitat, farmacèutic, metge, farmacòleg, endocrinòleg
Ocupador	Universitat Johns Hopkins, catedràtic (1893–1932) Universitat de Michigan (1891–1893)
Membre de	Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (1938–) Reial Societat d'Edimburg (1933–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (1912–) Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Premis
(19 maig 1938)  Membre estranger de la Royal Society (1934)  Medalla George M. Kober (7 març 1933)  membre honorífic de la Reial Societat d'Edimburg (1927)  Premi Willard Gibbs (1925)  Conferència George M. Kober

John Jacob Abel (Cleveland, 19 de maig de 1857 – Baltimore, 26 de maig de 1938) va ser un bioquímic i farmacòleg nord-americà, les recerques del qual van suposar importants avanços en el camp de la farmacologia.

Es va graduar a la Universitat de Míchigan en 1883 com a expert en farmacologia i com a metge a la Universitat d'Estrasburg en 1888.^[1] Va ser professor de farmacologia des de 1893 fins a 1932 i director del laboratori de recerca endocrina a partir de 1932 a la Universitat Johns Hopkins.

És reconegut per haver aïllat l'epinefrina (adrenalina) en 1898 i després la insulina en forma cristal·lina. Una altra de les seves contribucions va ser la separació d'aminoàcids a partir de la sang.

Va ser també fundador (1909) i editor (1909–1932) del Journal of Pharmacology and Experimental Therapeutics.

Des de 1909 fins a 1932 va ser editor de la Revista de Farmacologia i Terapèutica Experimental, i a partir de 1932 va dirigir el Laboratori de Recerques Endocrines.^[2]