Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 gener 1878 ![]() Greenville (Carolina del Sud) ![]() |
Mort | 25 setembre 1958 ![]() Nova York ![]() |
Sepultura | Willowbrook Cemetery (en) ![]() ![]() |
President de l'Associació Americana de Psicologia | |
1915 – 1915 ![]() | |
Dades personals | |
Religió | Cristià ![]() |
Formació | Universitat Furman Universitat de Chicago Greenville High School (en) ![]() ![]() |
Director de tesi | James Rowland Angell ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Psicologia ![]() |
Ocupació | psicòleg, polític ![]() |
Ocupador | Universitat Johns Hopkins ![]() |
Membre de | |
Professors | John Dewey ![]() |
Influències | |
Família | |
Cònjuge | Mary Ickes (–1920) Rosalie Rayner (1899–1935), mort ![]() |
Fills | John Ickes Watson ( ![]() Mary Ickes Watson ( ![]() William Rayner Watson ( ![]() James Broadus Watson ( ![]() ![]() |
![]() ![]() |
John Broadus Watson (Greenville, 9 de gener de 1878 - Nova York, 25 de setembre de 1958) va ser un psicòleg nord-americà que va popularitzar la teoria científica del conductisme, establint-la com una escola psicològica.[1][2] Watson va avançar aquest canvi en la disciplina psicològica a través del seu discurs de 1913 a la Universitat de Colúmbia, titulat Psychology as the Behaviorist Views It.[3] Mitjançant el seu enfocament conductista, Watson va dur a terme investigacions sobre el comportament animal, la criança dels fills i la publicitat, així com el controvertit experiment Petit Albert i l'experiment de Kerplunk. També va ser l'editor de Psychological Review de 1910 a 1915.[4] Una enquesta Review of General Psychology, publicada el 2002, va classificar Watson com el 17è psicòleg més citat del segle xx.[5]