Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 maig 1876 ![]() Blackburn (Anglaterra) ![]() |
Mort | 12 setembre 1956 ![]() Beirut (Líban) ![]() |
Formació | Jesus College ![]() |
Director de tesi | Francis J. Haverfield ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Arqueologia ![]() |
Ocupació | antropòleg, arqueòleg, professor d'universitat ![]() |
Ocupador | Universitat de Liverpool ![]() |
John Garstang, (Blackburn, Lancashire, 5 de maig del 1876 - Beirut, 12 de setembre de 1956) fou un arqueòleg britànic.[1][2]
Va dedicar els seus estudis especialment a l'Orient Mitjà, Anatòlia i al sud del Llevant mediterrani (regió de la costa mediterrània des Gaza fins a Turquia). De 1897-1908 va conduir excavacions a llocs romans a Britànnia, Egipte, Núbia, Àsia Menor i el nord de Síria. Entre 1909 i 1914 al Sudan i Mèroe. Entre 1920 i 1921 a Palestina (Ascaló). A Jericó va conduir excavacions entre 1930 i 1936.[3]
Garstang va ser professor d'arqueologia a la Universitat de Liverpool entre 1907 i 1941.[1]
Va treballar com a director del Departament d'Antiguitats sota el Mandat Britànic de Palestina entre 1920 i 1926, i va ocupar el càrrec de degà de l'Escola d'Arqueologia Britànica de Jerusalem entre 1919 i 1926.
Posteriorment en 1947 Garstand fundà l'Institut d'Arqueologia Britànica del qual en fou el seu primer director. Fou succeït en el càrrec per Seton Lloyd).