Biografia | |
---|---|
Naixement | 1242 ![]() Nicea ![]() |
Mort | 1310 ![]() Constantinoble (Turquia) ![]() |
Formació | Universitat de Constantinoble ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Història ![]() |
Ocupació | astrònom, filòsof, historiador, jutge ![]() |
Professors | Jordi Acropolita ![]() |
Jordi Paquimeres (en llatí Georgius Pachymeres, en grec antic Γεώργιος ὁ Παχυμερής 'Geórgios ho Pakhimerís') (Nicea 1242- Constantinoble ca. 1310) va ser un filòsof, matemàtic, historiador i un dels darrers i més importants escriptors de l'Imperi Romà d'Orient.
L'any 1204, arran de la Conquesta de Constantinoble (1204) a mans dels exèrcits de la Quarta Croada, el seu pare va fugir de Constantinoble i es va establir a Nicea. Va rebre una molt bona educació a Nicea i quan l'emperador Miquel VIII Paleòleg va reconquerir Constantinoble l'any 1261, hi va retornar. Allà va ser ordenat sacerdot i devia d'estudiar dret, ja que va ser advocat general de l'església (Πρωτέκτικος) i cap de justícia de la cort imperial (Δικαιοφύλαξ), càrrecs en els que va tenir un paper rellevant tant durant el regnat de Miquel VIII, com en el del seu successor Andrònic II.[1]
El 1267 va acompanyar, segurament com a secretari, els tres comissionats imperials que van anar a veure l'exiliat patriarca Arseni de Constantinoble per investigar la seva participació en una conspiració contra Miquel VIII Paleòleg, i que van aconseguir la reconciliació entre Arseni i l'emperador. Es va oposar a la unió de les dues esglésies, l'ortodoxa i la llatina, que l'emperador buscava. Va influir decisivament en l'abdicació del patriarca Joan Vec o Bec i després en la de Jordi II de Xipre. Sembla que Paquimeres va dedicar una part del seu teps a l'snsenyament i entre els seus deixebles va tenir en Manuel Files, que va escriure un poema iàmbic a la seva mort. Va morir cap a l'any 1310, encara que alguns autors parlen del 1340 com a data de la seva mort.