Back چوزيف پروكستش ARZ Josef Proksch Czech Josef Proksch (Komponist) German Josef Proksch English Josef Proksch Spanish Josef Proksch French Josef Proksch Galician ヨゼフ・プロクシュ Japanese Прокш, Йозеф Russian Josef Proksch Swedish

Josef Proksch

Plantilla:Infotaula personaJosef Proksch
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 agost 1794 Modifica el valor a Wikidata
Liberec (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 1864 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Praga (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Praga Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, pedagog musical, pedagog, pianista, músic Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJan Antonín Koželuh i Johann Bernhard Logier Modifica el valor a Wikidata
AlumnesBedřich Smetana, Johann Buwa (en) Tradueix i Wilhelm Kuhe Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMarie Proksch, Theodor Proksch Modifica el valor a Wikidata
GermansAnton Proksch Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 74df2bfc-bb0a-4346-839b-116bff01d7ca Modifica el valor a Wikidata

Josef Proksch (Liberec, 4 d'agost de 1794, – Praga, 20 de desembre de 1864) fou un pianista i compositor txec d'ascendència alemanya.

Proksch, que es va quedar cec amb 17 anys, era alumne de Jan Antonín Kož Eluh.[1] El 1830, Proksch va obrir una Musikbildungsanstalt (Acadèmia de Música) a Praga.[1] El seu mètode d'ensenyar a diversos estudiants a tocar de manera simultània en les classes de piano fou continuat durant més d'un segle. El seu alumne més famós va ser Bedřich Smetana, que va rebre lliçons de piano i teoria musical de 1843 a 1847,[1] i entre d'altres en Jakub Virgil Holfeld, Václav Štěpán,[2] Sigmund Lebert,[3] Friedrich Wilhelm Irgang, i[4] en Anton Rückauf.[5] La seva filla, Marie Proksch, va anar també una coneguda pianista i compositora.

A més d'escriure obres pedagògiques per a piano, Proksch va compondre un concert per a tres pianos, sonates per a piano, misses i cantates, i va adoptar nombroses obres orquestrals per a quatre a vuit pianos per emprar-les en les seves classes.

  • Versuch einer rationellen Lehrmethode im Pianoforte-Spiel – 50 volums, obra pedagògica (1841–1864)
  • Die Kunst des Ensembles im Pianoforte-Spiel – 7 volums, obra pedagògica (1859)
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Černušák, Gracián (ed.); Štědroň, Bohumír; Nováček, Zdenko (ed.). Československý hudební slovník II. M-Ž (en txec). Praga: Státní hudební vydavatelství, 1963, p. 376–377. 
  2. ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1377. (ISBN 84-7291-226-4)
  3. ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 30, pàg. 330 (ISBN 84-239-4530-8)
  4. ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 28, segona part, pàg. 1936 (ISBN 84-239-4582-0)
  5. ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 52, pàg. 651 (ISBN 84 239-4552-9)
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne