Back Іосіф II (Патрыярх Канстанцінопальскі) Byelorussian Йосиф II Константинополски Bulgarian Joseph II. (Konstantinopel) German Πατριάρχης Ιωσήφ Β΄ Greek Joseph II of Constantinople English José II de Constantinopla Spanish Joseph II de Constantinople French Giuseppe II di Costantinopoli Italian იოსებ II (კონსტანტინოპოლის პატრიარქი) Georgian Iosephus II (Patriarcha Constantinopolitanus) Latin
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 1360  | ||
| Mort | 10 juny 1439 (Gregorià) (78/79 anys) Florència (Itàlia) | ||
| Sepultura | Santa Maria Novella | ||
 Patriarca de Constantinoble | |||
| 1416 – 1439 | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església ortodoxa | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot | ||
| Família | |||
| Pare | Ivan Segimon | ||
Josep II de Constantinoble (en grec medieval Ιωσήφ Β') va ser bisbe d'Efes i patriarca de Constantinoble entre els anys 1416 i 1439.[1]
Era bisbe d'Efes abans de ser elegit patriarca. L'emperador Joan VIII Paleòleg (1425-1448) tenia molt d'interès en la unió de les dues esglésies per raons polítiques i el patriarca hi va donar suport, però volia fer el Concili a Constantinoble encara que finalment va acceptar que el concili es fes a Basilea el 1434 (Acta Concil. Basil. Sessio xix.). Els delegats de l'església grega van ser convidats pel papa per prendre el seu partit en el conflicte plantejat al concili i van decidir participar en el concili rival que es feia a Ferrara (1437) i que després va ser continuat a Florència. A aquest concili, anomenat Concili de Basilea, Ferrara i Florència, hi va assistir Josep II[2][3] i va intentar evitar reconèixer la supremacia del Papa però va mostrar un clar suport a la unió. Al final del concili va caure malalt i es va veure forçat a subscriure els dogmes de l'església llatina en els punts de conflicte, que havien estat llegits per Bessarió i havia omès en la lectura alguns punts conflictius. Josep II probablement estava ben predisposat a la unió i va destituir els clergues que s'hi oposaven.
Va morir a Florència al final del concili, abans que se signés cap acord per la unió, el 10 de juny de 1439 i el va succeir Metròfanes II.
Va escriure Epistola ad Concilium Busiliense i Bulla plumbea missa Concilio Basiliensi, i a més a més la seva sentencia (Γνώμη, Sententia) al concili i la Τελευταῖα γνώμη, Extrema Sententia, escrita la nit de la seva mort.[4]
- ↑ Shepard, 2008, p. 911.
- ↑ «concili de Florència». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 desembre 2021].
- ↑ Norwich, 1995, p. 397.
- ↑ Magoulias, H. J. (trad.). Decline and fall of Byzantium to the Ottoman Turks. Detroit: Wayne State University Press, 1975, p. 299. ISBN 9780814315408.