Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 setembre 1831 ![]() Arenys de Mar (Maresme) ![]() |
Mort | 4 agost 1913 ![]() Arenys de Mar (Maresme) ![]() |
Sepultura | Cementiri d'Arenys de Mar |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, dramaturg, advocat ![]() |
Josep Maria Arnau i Pascual (Arenys de Mar, 7 de setembre de 1831 - 4 d'agost de 1913), advocat i dramaturg, pioner en la Renaixença catalana.[1]
Fou un dels comediògrafs teatrals més populars de l'època. Començà a escriure en castellà però a partir de 1864 només utilitzà el català.[2]
Publicà obres de gran èxit com ara Les Ametlles d'Arenys (1860), Els Banys de Caldetes,[3] Un pollastre aixellat, La mitjana taronja i Dones, entre molts d'altres.
En les seves obres, la majoria estrenades al Teatre Romea de Barcelona, defugia les paraules del mal gust i emprava mots propis d'Arenys, introduint-hi una ironia que sovint ridiculitzava les dones tafaneres o carrinclones.
En faltar-li el seu fill deixà d'escriure i es reclogué a casa seva fins que va morir.[4] És enterrat al Cementiri d'Arenys de Mar.