Joseph Loth

Joseph Loth

Biografia
Naixement	27 desembre 1847 Guémené-sur-Scorff (Bretanya)
Mort	1r abril 1934 (86 anys) París
President Société de Linguistique de Paris (en)
1912 –
Dades personals
Tesi acadèmica	Breton Emigration to Armorique from the Vth to the VIIth century of our era (en)  (1883 )
Activitat
Camp de treball	Lingüística, cèltic, història i lexicografia
Ocupació	lexicògraf, historiador, catedràtic, lingüista, professor d'universitat
Ocupador	Collège de France, catedràtic (1910–1930) Universitat de Rennes (1884–1910)
Membre de	Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre ordinari) (1919–1934) Celtic dinner (en) Académie Celtique
Família
Fills	Arthur William Loth
Premis
(1934)  Comandant de la Legió d'Honor (1890)  Langlois prize (en)

Joseph Loth (Guémené-sur-Scorff, 27 de desembre de 1847 - París, 1 d'abril de 1934),^[1] fou un lingüista i historiador francès, especialista en llengües cèltiques, particularment el bretó.

Després d'estudiar a Sainte-Anne-d'Auray, va ser professor a Pontivy, a Quimper i Saumur fins a l'esclat de la Guerra Franco-Prussiana el 1870. Després de la guerra, va treballar en diferents institucions de París, on va conèixer Henri d'Arbois de Jubainville, que el va introduir en l'estudi de les llengües cèltiques. Va obtenir el seu títol universitari de doctor 1883 amb dues tesis; la principal era "L'émigration bretonne en Armorique".

El 1884 va ser nomenat professor a la Universitat de Rennes, on va ensenyar llengües cèltiques. De 1890 a 1910 fou degà de la Facultat. L'any 1884 va fundar la revista Annales de Bretagne, on va publicar nombrosos articles i en fou editor fins a 1910. Aquest any fou nomenat professor al Collège de France i el 1919 va ser nomenat membre de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres.

Va publicar nombrosos articles a la Revue Celtique, va reeditar el diccionari bretó-francès de Pierre de Chalons i va ser traductor d'obres en diverses llengües celtes al francès, com els Mabinogion.

Loth va fer estudis importants sobre la variació dialectal del bretó i sobre l'expansió històrica del bretó a França. La línia que marca la màxima expansió oriental del bretó és coneguda com a "línia Loth"; va de Mont-Saint-Michel, passant per Hédé, i cap a l'est a Rennes fins al Loira.^[2]

Va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Glasgow el 1901^[3] i també d'altres universitats.^[4] Pocs dies abans de morir va ser nomenat comandant de la Legió d'honor.^[4]

El "Lycée" (institut d'educació secundària) de Pontivy porta el nom de Joseph Loth des de 1944.^[5]