Back جوزيف ماركس Arabic چوزيف ماركس ARZ Joseph Marx German Joseph Marx English Joseph Marx Esperanto Joseph Marx Spanish Joseph Marx Finnish Joseph Marx French יוזף מרקס HE Ջոզեֆ Մարք Armenian
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 11 maig 1882  Graz (Àustria) | ||
| Mort | 3 setembre 1964 (82 anys) Graz (Àustria) | ||
| Sepultura | cementiri central de Viena | ||
| Nacionalitat | Àustria | ||
| Formació | Universitat de Graz | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, professor d'universitat, escriptor, pianista, acadèmic, musicòleg, pedagog musical, crític musical | ||
| Ocupador | Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena | ||
| Partit | Front Patriòtic | ||
| Gènere | Simfonia | ||
| Professors | Johann Buwa (en)  | ||
| Alumnes | Eric Zeisl, Maria Bach i Jakov Gotovac | ||
| Instrument | Piano | ||
| Obra | |||
Obres destacables * Simfonia de tardor
| |||
| Premis | |||
| Lloc web | Joseph-Marx-Gesellschaft | ||
    
| |||
Joseph Marx (Graz, 11 de maig de 1882 - Graz, 3 de setembre de 1964) fou un compositor, pedagog i crític musical austríac.[1][2] Va compondre sobretot cançons, obres simfòniques i música de cambra.[3]
Professor a l'Acadèmia Musical de Viena l'any 1914; ensenyà composició fins al 1952. Va tenir entre altres alumnes molts alumnes a Fritz Spielmann, Joseph Beer, Ernst Ludwig Uray,[4] Franz Mixa, Luigi Toffolo,[5] Armin Kauffman,[6] Alfred Uhl, Jovan Bandur[7] i l turc Hasan Ferit Alnar, i després va ser nomenat director de la mateixa Acadèmia.[8] Segurament per la coneixença amb Alnar el Govern turc va nomenar-lo superintendent musical a Ankara durant dos anys (1932-1933). Va escriure crítiques als diaris Neues Wiener Journal i Wiener Zeitung, amb un esperit més aviat conservador.[3]
- ↑ Wood, John. «Joseph Marx, Eine Herbstsymphonie (Autumn Symphony)». ASO. American Symphony Orchestra, 2008. Arxivat de l'original el 14 de setembre 2015. [Consulta: 21 gener 2017].
- ↑ Haydin, Berkant. «Biography Joseph Marx (1882–1964)» (en anglès, alemany). [Consulta: 21 gener 2017].
- ↑ 3,0 3,1 Gran enciclopèdia de la música.
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1491
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1462. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 659. (ISBN 84-7291-255-8)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 104. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Sarpe, 1980, p. IV, 1489.