Joseph Haydn |
|
Naixement | 31 març 1732 Rohrau (Sacre Imperi Romanogermànic) |
---|
Mort | 31 maig 1809 (77 anys) Viena (Imperi Austríac)
|
---|
Sepultura | Bergkirche (Eisenstadt, Àustria |
---|
|
Mestre de capella |
---|
|
|
|
Camp de treball | Arts escèniques, música clàssica, classicisme musical, òpera, quartet de corda, sonata i simfonia |
---|
Lloc de treball | Viena |
---|
Ocupació | compositor, musicòleg, director d'orquestra, pianista |
---|
Activitat | 1740 - |
---|
Membre de | |
---|
Gènere | Música clàssica |
---|
Moviment | Classicisme |
---|
Catàleg raonat | Catàleg Hoboken (1957) |
---|
Professors | Nicola Porpora |
---|
Alumnes | Paul Wranitzky, Friedrich Kalkbrenner, Marianne von Martínes, Ignaz Pleyel, Franciszek Lessel, Antonín Kraft, Antonin Wranitzky, Jean-Baptiste Krumpholtz, Sigismund Neukomm i Ludwig van Beethoven |
---|
Influències | |
---|
Instrument | Orgue i piano |
---|
Mecenes | Joseph Franz von Lobkowitz |
---|
|
Obres destacables |
|
Cònjuge | Anna Haydn |
---|
Pare | Mathias Haydn |
---|
Germans | Michael Haydn Johann Evangelist Haydn |
---|
|
|
Signatura |
|
|
Joseph Haydn (Rohrau, 31 de març de 1732 - Viena, 31 de maig de 1809), nascut Franz Joseph Haydn,[1] fou un compositor austríac del Classicisme. És exponent del Classicisme vienès o Escola de Viena en la mateixa mesura que ho són Mozart i Beethoven, tres compositors que la posteritat, sobretot en el Romanticisme, van ser agrupats amb el nom de trinitat.
La seva carrera musical cobreix tot el període que va des del final del Barroc fins al principi del Romanticisme. Fou a la vegada el pont i el motor que permeté que es portés a terme aquesta evolució.[2] La imatge i el sobrenom de Papa Haydn no li ve pas dels títols de pare de la simfonia o de pare del quartet de corda que generosament se li va atorgar des del segle xix i fins als nostres dies. La creació d'aquests gèneres revela una gènesi una mica més complexa, però veritablement Haydn va contribuir de manera decisiva com pocs a fer que emergissin, es difonguessin i es consolidessin.
Dos dels seus germans també van ser músics:
- ↑ Mai no feia servir el seu primer nom. En documents antics, a vegades es troben altres grafies com Haiden, Haidn, Hayden i Heiden, o fins i tot Ayden
- ↑ Dictionnaire de la musique, Marc Vignal - Larousse 2005 Article Haydn
- ↑ Histoire de la musique occidentale, Jean et Brigitte Massin - Fayard 1983 p.606