Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 març 1839 ![]() Shelbyville (Illinois) ![]() |
Mort | 3 agost 1913 ![]() Chicago (Illinois) ![]() |
Causa de mort | malaltia cerebrovascular ![]() |
Activitat | |
Ocupació | inventora, empresària ![]() |
Família | |
Mare | Irene Fitch Garis ![]() |
Premis | |
![]() ![]() |
Josephine Cochrane (Shelbyville, 8 de març de 1839 - Chicago, 3 d'agost de 1913) fou una inventora estatunidenca.[1] El pare de Josephine, John Garis, era un enginyer civil reconegut per la seva contribució a la fundació i desenvolupament de Chicago el 1837. Va ser pioner en l'invent de la bomba dessecadora de terrenys pantanosos, una innovació crucial per al creixement de la ciutat. A més, va supervisar la construcció de serradores i batans hidràulics al llarg del riu Ohio. Josephine va tenir l'oportunitat d'acompanyar-lo en aquestes tasques, proporcionant-li una formació precoç en mecànica. D'altra banda, l'avi matern de Josephine era John Fitch (1743-1798). Fitch és famós per ser l'inventor del "Perseverance" el 1787, el primer vaixell de vapor operatiu als Estats Units. Va registrar la seva patent tant als Estats Units com a França el 1791, marcant una fita en la història de la navegació fluvial. Josephine inventà el rentaplats l'any 1886:[2]«Ja que ningú inventa res per rentar els plats, ja ho faré jo».[3][4][5]
Estava casada amb un ric comerciant amb vel·leïtats polítiques i, en quedar vídua, s'abocà en el desenvolupament de la seva idea i començà a treballar al cobert del darrere de casa seva. Atès que va veure que necessitava suport tècnic, contactà George Butters, un jove mecànic del poble, i a poc a poc la idea prengué forma.[6][7] Enllestit el primer model, el mostrà a familiars, amistats i veïnat, que l'animaren a comercialitzar l'invent. Obtingué la patent del rentaplats el 28 de desembre de 1886, fundà l'empresa Garis-Cochrane Dish-Washing Machine i es dedicà apassionadament a la seva promoció, tasca en la qual demostrà tot el seu potencial. [8][9] Presentà el seu rentaplats a la Fira Mundial de Chicago de 1893. Hi obtingué el premi a la millor construcció mecànica, però només aconseguí captar l'interès de propietaris d'hotels i de grans restaurants. Tot i així, la companyia va créixer sota l'impuls de Cochrane, i va ser rebatejada com a Cochran's Crescent Washing Machine Company el 1897.[10] Ella va restar activa fins al darrer dia de la seva vida. Morí el 1913 a l'edat de 74 anys.[11]
La Crescent Washing Machine Company de Cochran va passar a formar part de KitchenAid gràcies a l'adquisició per Hobart Manufacturing Company uns quants anys després de la mort de Cochran el 1913.[12] Cochran va ser incorporada pòstumament al National Inventors Hall of Fame el 2006 per la patent 355.139 emesa el 28 de desembre de 1886, per la seva invenció del rentavaixelles.[13]